2.98

Monjos, existeixen dues persones que són imbècils. Qui són? Són aquell qui sosté la càrrega del futur i aquell qui no sosté la càrrega del present.

2.99

Monjos, existeixen dues persones que són savis. Qui són? Són aquell qui sosté la càrrega del present i aquell qui no sosté la càrrega del futur.

2.100

Monjos, existeixen dues persones que són imbècils. Qui són? Són aquell qui percep allò no adequat com a adequat i aquell qui percep allò adequat com a no adequat.

2.101

Monjos, existeixen dues persones que són savis. Qui són? Són aquell qui percep allò no adequat com a no adequat i aquell qui percep allò adequat com a adequat

2.102

Monjos, existeixen dues persones que són imbècils. Qui són? Són aquell qui percep una ofensa quan no existeix cap ofensa i aquell qui no percep una ofensa com una ofensa.

2.103

Monjos, existeixen dues persones que són savis. Qui són? Són aquell qui percep una ofensa quan existeix una ofensa i aquell qui no percep una ofensa quan no existeix cap ofensa.

2.104

Monjos, existeixen dues persones que són imbècils. Qui són? Són aquell qui percep allò incorrecte com a correcte i aquell qui percep allò correcte com a incorrecte.

2.105

Monjos, existeixen dues persones que són savis. Qui són? Són aquell qui percep allò incorrecte com a incorrecte i aquell qui percep allò correcte com a correcte.

2.106

Monjos, existeixen dues persones que són imbècils. Qui són? Són aquell qui percep la no disciplina com a disciplina i aquell qui percep la disciplina com a no disciplina.

2.107

Monjos, existexien dues persones que són savis. Qui són? Són aquell qui percep la no disciplina com a no disciplina i aquell qui percep la disciplina com a disciplina.

2.108

Monjos, existeixen dues persones els desigs de les quals augmenten. Qui són? Són aquell qui dubta quan no existeix cap motiu per dubtar i aquell qui no dubta quan existeix algun motiu per dubtar.

2.109

Monjos, existeixen dues persones els desigs de les quals no augmenten. Qui són?

Són aquell qui no dubta quan no existeix cap raó per dubtar i aquell qui dubta quan existeix algun motiu per dubtar.

2.110

Monjos, existeixen dues persones els desigs de les quals augmenten. Qui són? Són aquell qui percep allò no adequat com adequat i aquell qui percep allò adequat com a no adequat.

2.111

Monjos, existeixen dues persones els desigs de les quals no augmenten. Qui són?

Són aquell qui percep allò no adequat com a no adequat i aquell qui percep allò adequat com a adequat.

2.112

Monjos, existeixen dues persones els desigs de les quals augmenten. Qui són? Són aquell qui percep una ofensa quan no existeix cap ofensa i aquell qui percep una ofensa com una no ofensa.

2.113

Monjos, existeixen dues persones els desigs de les quals no augmenten.. Qui són?

Són aquell qui percep una ofensa quan existeix una ofensa i aquell qui percep una no ofensa quan no existeix cap ofensa.

2.114

Monjos, existeixen dues persones els desigs de les quals augmenten. Qui són? Són aquell qui percep l’ensenyança incorrecta com a ensenyança correcta i aquell qui percep l’ensenyança correcta com a ensenyança incorrecta.

2.115

Monjos, existeixen dues persones els desigs de les quals no augmenten. Qui són?

Són aquell qui percep l’ensenyança incorrecta com a ensenyança incorrecta i aquell qui percep l’ensenyança correcta com a ensenyança correcta.

2.116

Monjos, existeixen dues persones els desigs de les quals augmenten. Qui són? Són aquell qui percep la no disciplina com a disciplina i aquell qui percep la disciplina com a no disciplina.

2.117

Monjos, existeixen dues persones els desigs de les quals no augmenten. Qui són?

Són aquell qui percep la no disciplina com a no disciplina i aquell qui percep la disciplina com a disciplina.