La història dels companys de Visakha (Qui utilitza paraules pacificadores és un noble ésser)

Per què aquest riure, per què tanta broma,
quan tot està en flames?
Com és que envoltat completament en la foscor,
no cerques la llum?

La història de Sirima (Contemplant la veritable naturalesa del cos)

Contempleu aquest bell cos,
una adolorida massa de grumolls,
apreciada, però afligida i miserable
on res dura, res persisteix.

La història de la seguidora Uttara (La vida acaba amb la mort)

Totalment decadent és aquest cos,
niu de malalties i perible;
aquesta massa que és podreix es trenca fàcilment.
La mort posa fi a la vida.

La història dels deixebles de Adhimanika (La mirada que atura el desig)

Aquests ossos grisos com coloms,
escampats en la tardor,
com grans carabasses blanques:
quin plaer hi ha en mirar-los?

La història de la novícia Rupananda (El cos és una ciutat d'ossos)

Aquesta ciutat feta d'ossos,
coberts amb carn i sang,
on s'emmagatzemen el deteriorament i la mort,
l'orgull i la ingratitud.

La història de la princesa Mallika (L'ensenyament del Buda no es deteriora mai)

Fins i tot els luxosos carruatges reals es descomponen,
igual que aquest cos que decau.
Només el Dharma dels Nobles éssers no envelleix,
d'aquells que fan el bé.

La història del Venerable Kaludayi (El cos engreixa, la ment no)

Com un vell bou que engreixa,
així és l'home de pocs coneixements:la seva carn s'incrementa,
però no creix en saviesa.

Els versos [del Venerable Ananda] (Mirant al constructor de la casa—El material de la construcció està destruït)

A través de repetits naixements
m'afanyava a cercar, sense trobar mai
al constructor de la casa:
penós és aquest naixement repetit una vegada i una altra.

Oh!, constructor de la casa:
has estat descobert,
no construiràs la casa de nou,
totes les teves bigues han estat destruïdes
i el suport demolit.
La ment ha deixat d'estar condicionada
i la fi de l'aferrament ha estat aconseguit.

La història de Mahadhana, el fill del domador (Penediment en la vellesa—Nostàlgia per la glòria passada)

Qui no es comporta d'acord amb la vida santa,
o no aconsegueix les riqueses en la seva joventut,
amb prou feines sobreviu, com una vella garsa
al voltant d'un estany sense peixos.

Qui no s'orienta cap a la vida santa,
o no aconsegueix les riqueses en la seva joventut,
degenera com un arc corbat i inútil,
anhelant el passat.