Aquell que s’aprecia ell mateix
es protegeix ben protegit;
el savi es manté despert
una de les tres vetlles.

Hom ha de viure rectament
en primer lloc ell mateix,
i després podrà ensenyar els altres;
altrament els corrompria.

Si hom fes amb si mateix
el que vol ensenyar als altres!
Qui està domat pot domar;
que difícil és domar-se un mateix!

Cadascú és el seu propi guarda,
qui més el podria guardar?
Aquell que es doma a si mateix
té un guarda que no té preu.

El mal se’l fa un mateix,
neix d’un mateix,
és producte d’un mateix;
destrueix el desassenyat
com el diamant trenca la pedra.

Qui es deixa ofegar pels mals hàbits,
com l’heura que s’enfila per l’arbre,
s’està fent a si mateix
el que un enemic li faria.

Fàcils són les accions insanes,
nocives per a un mateix,
allò que és sa i beneficiós
és, per contra, de mal fer.

La instrucció dels perfectes,
dels nobles que viuen en la veritat,
la menysprea el desassenyat
que té idees errònies;
com el bambú, fructifica
per autodestruir-se.

Un mateix fa el mal,
un mateix es contamina,
un mateix deixa de fer el mal,
un mateix es purifica;
contaminació i purificació
pertanyen a cadascú;
ningú no pot purificar l’altre.

No s’ha de deixar de banda
el propi deure pel d’un altre,
per molt important que sigui;
cal conèixer el propi deure
i dedicar-s’hi.