Història del passat: el deixeble insolent. Els bandits—Historia del present: el pescador i el peix amb l'alè pudent (Increment de l'avidesa—Com incrementa l'avidesa—Escapant de l'avidesa—Desarrelant l'avidesa)

Com l'heura trepadora, creix l'avidesa
en algú que viu distret.
Aquesta persona transmigra d'una vida a l’altra,
com el mico, en el bosc, cercant fruita.

Tot ésser infeliç del món
que es troba aferrat a l'avidesa,
veu créixer les seves penes,
com l'herba xopa creix després de la pluja.

Però aquell que, en aquest món,
domina l'avidesa, que és tan difícil de ser desarrelada,
veu caure les seves penes,
com les gotes d’aigua que llisquen sobre les fulles del lotus.

Hi haurà prosperitat entre vosaltres,
dins les assemblees.
Extirpeu l'avidesa,
com es fa amb les perfumades arrels d’herba.
No feu fallida de nou, una vegada i una altra
com si fóssiu joncs arrossegats pel Mara.

La jove truja (L'avidesa no desarrelada porta sofriment una vegada i una altra—Atrapat en el corrent de l'avidesa—La planta trepadora de l'avidesa—Les cadenes que atrapen als homes—Nirvana a través de l'evitació de l'avidesa)

Igual que un arbre tallat creix de nou
quan les seves arrels són fermes i estan sanes,
de la mateixa manera, la insatisfacció retorna,
mentre l'avidesa latent, encara no ha estat extirpada.

Algú que és arrossegat poderosament
pels trenta-sis corrents que porten cap al que aparenta ser dolç,
els pensaments que brollen de la cobdícia,
l’arrosseguen i mantenen les actituds perjudicials.

Per tot arreu s'arremolinen aquests corrents,
I l’heura desborda, fermament arrelada.
Quan veieu plantes trepadores de l'avidesa aquí,
talleu-les de soca-rel amb saviesa.

Els éssers s’ofeguen,
en les pantanoses corrents del desig;
xopats en el confort, cerquen la felicitat:
Aquestes persones naixeran i envelliran.

Els que estan lligats a l'avidesa,
tremolen aterrits com la llebre en el parany,
atrapats per les lligadures i les cadenes,
viuen insatisfets durant molt temps.

Els que estan atrapats per l'avidesa,
tremolen aterrits com la llebre en el parany,
per això, qui controla l'avidesa,
remunta lleuger envers el desaferrament.

Història del deixeble que va deixar els hàbits (Un que era lliure de l'avidesa ha tornat a ella)

Va abandonar el bosc [dels desitjos],
era feliç en el bosc, però ha retornat al principi,
mireu-lo ara:
era lliure i ha tornat a ser esclau.

La presó (Les cadenes de l’aferrament—Les cadenes són fortes, però el savi s'allibera d'elles)

No són més fortes les cadenes
de ferro, de fusta o de corda, proclama el savi,
sinó l’apassionada ànsia pels fills, les dones,
les pedres precioses i els ornaments.

Aquests lligams són tan forts, proclama el savi,
que t’arrosseguen cap al fons i són difícils d'esquivar.
No obstant això, els renunciants dominen aquestes passions
i abandonen els plaers sensuals.

Història de la Venerable àvia Khema (L'embull de les passions)

Els que romanen atrapats en les passions,
cauen un cop i un altre,
i giren com l'aranya dins de la seva pròpia xarxa.
Però els que renuncien, controlen aquesta passió
i s’alliberen de la insatisfacció.

Història de Uggasena (Aconseguint pasar a l'altra riba)

Deixeu anar el passat, deixeu anar el futur,
deixeu anar el present: aneu més enllà de l'esdevenir.
Amb la ment alliberada per complet,
no hi haurà més naixements ni vellesa per a vosaltres.

El jove i savi arquer (L'avidesa estreny les cadenes—Ell s’allibera de les cadenes del Mara)

aquell que agita la seva ment amb dubtes i suspicàcies,
i s'apassiona pels plaers sensuals,
augmenta l'avidesa
i les seves cadenes es tornen més fortes que mai.

Però qui calma els seus pensaments,
i conrea l'atenció conscient en el que és caducer,
eradica l'avidesai s'allibera de les cadenes del Mara.

El Mara mira d’espantar a en Rahula (La persona que ha aconseguit la meta—L'home de gran visió)

Qui ha aconseguit la meta sense pors,
roman lliure d'avidesa i culpa,
va eliminar les espines de la vida
i aquesta serà la seva última existència.

Qui roman lliure d’avidesa i aferrament,
versat en l'etimologia i el significat,
hàbil en les seqüències de paraules i les seves combinacions,
aquest savi és anomenat 'Gran Persona'
i aquesta és la seva última existència.

Història de Upaka (El Buda no té mestre)

Més enllà de tots els éssers,
coneixedor de tots els dharmes dels tres temps,
sense aferrament i lliure de tota avidesa,
havent entès tot per mi mateix:
a qui hauria d’anomenar jo 'mestre'?

Història de la pregunta plantejada per en Sakka (La conquesta de tota la insatisfacció)

El regal del Dharma supera a tots els presents,
el sabor del Dharma és millor que qualsevol altre gust,
el delit en el Dharma és més excels que qualsevol altre plaer,
i la destrucció de l'avidesa, conquereix tot allò que és negatiu.

Història d'un home ric sense descendents (Les riqueses destrueixen a l'ignorant)

Les riqueses destrueixen al ximple,
a aquell que no cerca l'altra riba,
àvid per les riqueses, aquest ignorant
està arruïnat i arruïna als altres.

La generositat gran i petita (Aquells que estan lliures de passió—Aquells que estan lliures d'animadversió—Aquells que estan lliures de falses il·lusións—Aquells que estan lliures d'avidesa)

La zitzània és la ruïna dels camps,
i la passió és la ruïna dels homes,
només allò que es dóna desaferradament,
produeix abundants fruits.

La zitzània és la ruïna dels camps,
i la passió és la ruïna dels homes,
només el que es dóna sense odi,
produeix abundants fruits.

La zitzània és la ruïna dels camps,
i la passió és la ruïna dels homes,
només el que es dóna sense engany,
produeix abundants fruits.

La zitzània és la ruïna dels camps,
i la passió és la ruïna dels homes,
només el que es dona sense cobdícia,
produeix abundants fruits.