Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’Arahant, així ho he escoltat: “Monjos, hauríeu de viure perfectes en virtut, perfectes en la pràctica de les normes de disciplina, i estar restringits per la restricció de les normes. Perfectes en conducta i recursos, veient el perill en les faltes més petites, hauríeu d’instruir-vos en les normes d’instrucció amb les quals us heu compromès, què més s’hauria de fer?”

“Si mentre està caminant, dempeus, assegut i estirat un monjo està lliure de cobdícia i mala voluntat, lliure de indolència i atordiment, lliure d’inquietuds i preocupacions, i ha abandonat els dubtes, la seva energia esdevé forta i infatigable, la seva concentració està alerta i sense confusió, el seu cos està en calma i sense aflicció, la seva ment està concentrada i unificada. Un monjo que de tal manera és fervorós i temorós de fer accions dolentes és anomenat constantment enèrgic i resolt.”

“Controlat mentre camina,
Controlat mentre està dempeus,
Controlat mentre està assegut,
Controlat mentre està estirat,
Controlat al inclinar-se i
Estirant els seus membres-
Per sobre, a través i per sota,
Tant lluny com s’estén el món,
Un monjo observa com les coses succeeixen,
El sorgir i cessar dels agregats.”

“Vivint d’aquesta manera fervorosament,
De conducta calma i quieta,
Sempre atent, s’instrueix en el curs
De la tranquil·litat mental.
De tal monjo es diu
Que és aquell que sempre està resolt.”