Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’Arahant, així ho he escoltat: “Monjos, viviu gaudint amb indiferència, delectant-se amb indiferència, compromesos internament amb la tranquil·litat de la consciència, no descuidant l’abstracció, dotats d’una visió clara, i freqüentant edificis buits. Mentre gaudint amb indiferència, delectant-se amb indiferència, compromesos internament amb la tranquil·litat de la consciència, no descuidant l’abstracció, dotats d’una visió clara, i freqüentant edificis buits, llavors es poden esperar un d’aquests dos fruits: el discerniment correcte en la vida present o -si hi ha alguna resta de suport a l’aferrament- el no retorn.”

“Aquells amb les ments en calma
Destres,
Amb atenció plena,
Immersos en l’abstracció
Veuen les coses clara i correctament,
Sense interès pels plaers sensibles.
Delectant-se amb l’atenció,
En calma,
Veient el perill de la no atenció, ells
-Incapaços de decaure
Estan just a punt de deslligar-se.”