Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’Arahant, així ho he escoltat: “Quan es fa referència a un monjo que practica d’acord amb l’Ensenyança, aquesta és la manera adequada de definir ‘practicar d’acord amb l’Ensenyança.’ Quan parla, ell únicament parla de l’Ensenyança, no de la no Ensenyança. Quan pensa, ell únicament té pensaments de l’Ensenyança, no pensaments de la no Ensenyança. Mitjançant l’elusió d’aquests dos, ell viu amb equanimitat, atenció conscient i comprensió clara.”

“Un monjo gaudint de l’Ensenyança
I delectant-se en l’Ensenyança,
Reflexionant sobre l’Ensenyança,
No cau de la vertadera Ensenyança.”

“Ja sia caminant o parat,
Assegut o estirat,
Amb la ment restringida internament,
Ell assoleix la pau permanent.”