Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’Arahant, així ho he escoltat: “Monjos, hi ha aquests tres focs. Quins tres? El foc de l’avidesa, el foc de l’odi i el foc de l’engany. Aquests, monjos, són els tres focs.”

“El foc de l’avidesa crema els mortals
Infatuats pels plaers sensuals;
El foc de l’odi crema les persones malèvoles
Que maten altres éssers vius;”

“El foc de l’engany crema els confusos,
Ignorants de l’Ensenyança del Noble.
Sent ignorant d’aquests tres focs,
La humanitat gaudeix de l’existència personal.”

“No lliures de les cadenes de Māra
Viuen a les files de l’infern,
Existència al reialme animal,
Els dimonis Asura i l’esfera dels fantasmes.”

“Però aquells compromesos en la pràctica
De l’Ensenyança de Buda dia i nit
Percebent sempre la corrupció del cos
Extingeixen el foc de l‘avidesa.”

“Aquests millors dels humans mitjançant la bondat afectuosa
Extingeixen el foc de l’odi,
I extingeixen el foc de l’engany
Mitjançant la saviesa que condueix a la penetració.”

“Havent-se extingit aquests focs
incansables nit i dia,
aquells que discerneixen assoleixen el Nirvana
i superen tot el sofriment.”

“Els nobles vidents, mestres del coneixement,
Els savis amb una comprensió perfecta,
Mitjançant el coneixement directe de la fi del naixement
No tornen més a la renovació de l’ésser.”