Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’Arahant, així ho he escoltat: “Monjos, jo afirmo que és mitjançant l’Ensenyança que un esdevé un braman en possessió del triple coneixement: jo no dic això d’un altre perquè únicament parli amb persuasió i reciti. I com jo afirmo que és mitjançant l’Ensenyança que un esdevé un braman en possessió del triple coneixement?”

“Aquí, monjos, un monjo recorda diverses vides anteriors, és a dir, un naixement, dos naixements, tres naixements, quatre naixements, cinc naixements, deu naixements, vint naixements, trenta naixements, quaranta naixements, cinquanta naixements, cent naixements, mil naixements, cent mil naixements; molts eons de contracció del món, molts eons de l’expansió del món, molts eons d’ambdós, de la contracció i expansió del món. Ell recorda una vida particular sent aquell amb tal nom, de tal clan, de tal aparença, tenint aquest tipus de nodriment, experimentant aquests tipus de plaer i dolor, amb aquesta durada de la seva vida i morint allà i sorgint aquí. Així, amb tots els seus detalls i dades ell recorda diverses vides anteriors. Aquest és el primer coneixement assolit per ell. La ignorància és dissipada, el coneixement ha sorgit; la foscor està dissipada, la llum ha sorgit, com succeeix en aquell que viu diligent, fervent i resolt.”

“Llavors novament, monjos, amb l’ull diví purificat i incomparable als humans, un monjo veu éssers morint i reapareixent, inferiors i superiors, bells i lletjos, afortunats i desafortunats, i ell compren com els éssers transiten d’acord amb les seves accions d’aquestes maneres: ‘Aquells éssers dignes practicant la conducta errònia de cos, paraula i ment, que insulten els nobles, de visió errònia i emprenent les accions conseqüència de la seva visió errònia, quan el món s’exhaureix han renascut després de la mort a un estat de misèria, un naixement dolent, un estat de ruïna, l’infern. Però aquells éssers dignes practicant la bona conducta de cos, paraula i ment, que no insulten els nobles, de visió correcta i emprenent les accions conseqüència de la seva visió correcta, quan el cos s’exhaureix, han renascut després de la mort en un bon renaixement, un món celestial.’ D’aquesta manera ell veu això amb l’ull diví i compren com els éssers transiten d’acord a les seves accions. Aquest és el segon coneixement assolit per ell. La ignorància està dissipada, el coneixement ha sorgit; la foscors està dissipada, la llum ha sorgit, com succeeix en aquell que viu diligent, fervent i resolt.”

“Llavors novament, monjos, un monjo, mitjançant la comprensió amb el seu propi coneixement, aquí i ara entra i resideix en l’alliberament de la ment i l’alliberament de la saviesa que és sense màcula mitjançant la destrucció de les màcules. Aquest és el tercer coneixement assolit per ell. La ignorància està dissipada, el coneixement ha sorgit; la foscor està dissipada, la llum ha sorgit, com succeeix en aquell que viu diligent, fervent i resolt.”

“D’aquesta manera, jo afirmo que és mitjançant l’Ensenyança que un esdevé un braman en possessió del triple coneixement; jo no dic això d’un altre perquè únicament parli amb persuasió i reciti.”

“Aquell que coneix les seves vides anteriors,
Que veu el cel i els estats d’aflicció,
Que assoleix la fi del naixement,
Un savi i mestre amb coneixement directe-“

“Mitjançant aquestes tres maneres de coneixement un esdevé
Un braman en possessió del triple coneixement.
Això és el que jo anomeno el triple coneixement,
No el parlotejar i recitació d’un altre.”

Aquest és també el significat d’allò que fou dit pel Senyor, així ho he escoltat.