Una persona versada en el bé,
que ha copsat el camí de la serenitat,
ha de ser hàbil i honesta,
de bon tracte, tranquil·la i sense orgull,

contenta, fàcil de complaure,
poc atrafegada, de costums senzills
i de sentits calmats;
ha de ser modesta i assenyada
i no ansiar seguidors.

No ha de fer la més mínima cosa
que la gent sàvia li pugui criticar.
“Que tothom tingui pau i felicitat,
que tothom sigui feliç.

Que tots els éssers vius sense excepció,
siguin forts o siguin febles,
alts o baixos,
grans, mitjans o bé petits,

vistos o no vistos,
visquin lluny o ben a prop,
nascuts o per venir,
que tots siguin feliços.

Que ningú, enlloc,
enganyi ni menyspreï a ningú altre,
ni li desitgi el patiment
degut a l’ira o al rebuig.”

Així com una mare protegiria l'únic fill que té
amb la seva pròpia vida,
cultiva envers tothom
un cor sense límits.

Cultiva un cor amable
i sense límits amb el món sencer,
de dalt a baix i d’una punta a l'altra,
lliure de traves i d'enemistat.

Dempeus, assegut, estirada o caminant,
sempre, estant despert,
tingues ben present aquesta idea.
Això sí que és viure com els déus!

La persona que no s’agafa a ideologies,
que és virtuosa, ha perfeccionat la comprensió
i educat l'avidesa sensorial,
de ben segur no tornarà a gestar-se.