Així ho he sentit: Una vegada, el Benaurat s’estava a Sàvatthi, al monestir d’Anathapíndika del Bosc de Jeta. En aquella ocasió, el brahman Janussoni estava sortint de Sàvatthi a ple dia amb un carro tot blanc estirat per mules i va veure de lluny l’asceta Pilótika que s’acostava. En veure’l, li va dir:

—Vaja, d’on ve el venerable Vacchàyana a ple dia?

—Vinc de veure l’asceta Gótama, senyor.

—Què en pensa, el venerable Vacchàyana, dels acompliments de l’asceta Gótama? El considera un savi?

—Qui sóc jo, senyor, per jutjar els acompliments de l’asceta Gótama? Només algú que fos igual que l’asceta Gótama podria jutjar-ne els acompliments.

—Certament, el venerable Vacchàyana fa una lloança molt alta de l’asceta Gótama.

—Qui sóc jo, senyor, per lloar l’asceta Gótama? L’asceta Gótama és lloat pels lloats com el millor d’entre els déus i els homes.

—Doncs en què es basa aquesta admiració del venerable Vacchàyana per l’asceta Gótama?

—Posem per cas que un caçador d’elefants expert, quan entra en una selva d’elefants i veu una gran petjada d’elefant, llarga i ampla, arriba a la conclusió: «Aquest elefant sí que és gran!» De la mateixa manera jo, senyor, quan vaig veure les quatre petjades de l’asceta Gótama, vaig arribar a la conclusió: «El Benaurat està ben desvetllat, la doctrina que proclama és bona, la comunitat de deixebles va pel bon camí.»

Quines quatre? Doncs jo, senyor, conec uns savis guerrers que disputen hàbilment amb arguments primfilats. Al meu parer, analitzen les teories amb intel·ligència. Quan van sentir a dir que l’asceta Gótama baixaria a tal vila o a tal poble, es van preparar una pregunta dient: “Anirem a fer-li aquesta pregunta a l’asceta Gótama. Si, quan li fem aquesta pregunta, ens respon així, refutarem les seves paraules aixà. I si, quan li fem aquesta pregunta, ens respon així, refutarem les seves paraules aixà.” I van sentir a dir: “L’asceta Gótama ha baixat a tal vila o a tal poble.” I van anar a veure l’asceta Gótama, que els va instruir, els va encoratjar, els va animar i els va confortar amb una explicació de la doctrina. Un cop l’asceta Gótama els va haver instruït, encoratjat, animat i confortat amb l’explicació de la doctrina, ja no li van fer cap pregunta. Com li podrien refutar les seves paraules? Contràriament, es van fer deixebles de l’asceta Gótama. Quan vaig veure, senyor, aquesta primera petjada de l’asceta Gótama, vaig arribar a la conclusió: «El Benaurat està ben desvetllat, la doctrina que proclama és bona, la comunitat de deixebles va pel bon camí.»

I encara més, senyor. Conec uns savis brahmans...etc...uns savis caps de casa...etc...uns savis ascetes que disputen hàbilment amb arguments primfilats. Al meu parer, analitzen les teories amb intel·ligència. Quan van sentir a dir que l’asceta Gótama baixaria a tal vila o a tal poble, es van preparar una pregunta dient: “Anirem a fer-li aquesta pregunta a l’asceta Gótama. Si, quan li fem aquesta pregunta, ens respon així, refutarem les seves paraules aixà. I si, quan li fem aquesta pregunta, ens respon així, refutarem les seves paraules aixà.” Van sentir a dir: “L’asceta Gótama ha baixat a tal vila o a tal poble.” Van anar a veure l’asceta Gótama, que els va instruir, els va encoratjar, els va animar i els va confortar amb una explicació de la doctrina. Un cop l’asceta Gótama els va haver instruït, encoratjat, animat i confortat amb l’explicació de la doctrina, ja no li van fer cap pregunta. Com li podrien refutar les seves paraules? Contràriament, li van demanar permís a l’asceta Gótama per fer el pas a la vida sense llar. I l’asceta Gótama els va ordenar. Després d’això, vivint com a mendicants retirats, diligents, metòdics i resolts, no van trigar a assolir, experimentant-lo per si mateixos en aquesta vida, l’objectiu suprem de la vida monàstica, pel qual els joves fan encertadament el pas de la vida domèstica a la vida sense llar. I deien això: “De poc no ens ho perdem! De poc no se’ns escapa! Perquè, sense ser ascetes, ens consideràvem ascetes; perquè, sense ser nobles, ens consideràvem nobles; perquè, sense ser perfectes, ens consideràvem perfectes. Ara sí que som ascetes, ara sí que som nobles, ara sí que som perfectes!” Quan vaig veure, senyor, aquesta quarta petjada de l’asceta Gótama, vaig arribar a la conclusió: «El Benaurat està ben desvetllat, la doctrina que proclama és bona, la comunitat de deixebles va pel bon camí.»

Quan vaig veure, senyor, aquestes quatre petjades de l’asceta Gótama, vaig arribar a la conclusió: «El Benaurat està ben desvetllat, la doctrina que proclama és bona, la comunitat de deixebles va pel bon camí.»

En sentir això, el brahman Janussoni va baixar del seu carro tot blanc estirat per mules, es va replegar el mantell a un costat, va unir les mans en senyal de reverència en direcció al Benaurat i va exclamar tres vegades:

—Honor al Benaurat, l’Acomplert, el Ben Desvetllat! Honor al Benaurat, l’Acomplert, el Ben Desvetllat! Honor al Benaurat, l’Acomplert, el Ben Desvetllat! Potser nosaltres també ens podríem reunir de tant en tant amb el venerable Gótama! Potser hi podríem conversar!

Aleshores, el brahman Janussoni va anar a trobar el Benaurat i, en arribar, el va saludar. Després d’adreçar-li unes paraules amables i cordials, es va asseure a prop seu. Quan es va haver assegut, el brahman Janussoni va explicar al Benaurat tota la conversa que havia mantingut amb el mendicant Pilótika. Després de sentir-la, el Benaurat va dir al brahman Janussoni:

—Fins aquí, brahman, el símil de l’elefant no està complet amb tots els detalls. Escolta com es completa en tots els detalls el símil de l’elefant; estigues ben atent, que parlaré.

—Sí, Venerable— va respondre el brahman Janussoni al Benaurat. El Benaurat va parlar així:

—Posem per cas que un caçador d’elefants mascles entra en una selva d’elefants i veu una gran petjada d’elefant, llarga i ampla. Com que és un caçador expert, no arriba encara a la conclusió: «Renoi! Aquest elefant sí que és gran!» I això, per quin motiu? Perquè a la selva, brahman, hi ha elefantes de l’espècie Vamanikà que tenen els peus grans, i la petjada podria ser d’una d’elles.

I continua buscant-lo. Mentre continua caminant per la selva, veu una gran petjada d’elefant, llarga i ampla i, més enllà, rastres. Com que és un caçador expert, no arriba encara a la conclusió: «Renoi! Aquest elefant sí que és gran!» I això, per quin motiu? Perquè a la selva, brahman, hi ha elefantes de l’espècie Kalarikà que tenen els peus grans, i la petjada podria ser d’una d’elles.

I continua buscant-lo. Mentre continua caminant per la selva, veu una gran petjada d’elefant, llarga i ampla i, més enllà, rastres i, més enllà, marques d’ullals. Com que és un caçador expert, no arriba encara a la conclusió: «Renoi! Aquest elefant sí que és gran!» I això, per quin motiu? Perquè a la selva, brahman, hi ha elefantes de l’espècie Kanéruka que tenen els peus grans, i la petjada podria ser d’una d’elles.

I continua buscant-lo. Mentre continua caminant per la selva, veu una gran petjada d’elefant, llarga i ampla i, més enllà, rastres i, més enllà, marques d’ullals i, més enllà, branques de cànem. I veu un elefant mascle al peu d’un arbre o en un espai obert, que camina, o està quiet, o seu, o està estirat; i arriba a la conclusió: «Renoi! Aquest elefant sí que és gran!»

Així mateix, brahman, arriba al món el Realitzat, l’Acomplert, el Ben Desvetllat, el Perfecte en conducta i en saber, l’Afortunat, l’insuperable coneixedor del món, l’entrenador d’homes, el mestre d’éssers divins i humans, el Savi, el Benaurat. Ha comprès per experiència pròpia aquest món, amb les seves divinitats, amb Mara i Brahmà, amb la seva població d’ascetes i brahmans, d’éssers humans i divins, i l’explica. Ensenya una doctrina que, en forma i en contingut, és bella al principi, bella al mig i bella al final. Mostra una forma de vida impecable i íntegra. Aquesta doctrina l’escolta un cap de casa, o el fill d’un cap de casa, o algú nascut en un altre clan. Quan ha escoltat la doctrina, posa la confiança en el Realitzat. Com que ha posat la confiança en ell, reflexiona així: «La vida a la llar és compromesa i difícil, la vida mendicant és lliure. Fent vida domèstica no és gens fàcil portar una vida totalment íntegra i pura, polida com una petxina. No valdria més que em tallés cabells i barba, em posés l’hàbit groc i fes el pas a la vida sense llar?» Un dia, deixa les propietats, tant si són poques com si són moltes, deixa els parents, tant si són pocs com si són molts, es talla cabells i barba, es posa l’hàbit groc i fa el pas a la vida sense llar.

Així, quan ha fet el pas, seguint els preceptes i la forma de vida dels monjos, deixa de fer mal als éssers vius, s’absté de fer mal als éssers vius, deposa el garrot, deposa el ganivet i, temerós del mal i misericordiós, és benvolent i respectuós amb tots els éssers que respiren.

Deixa de prendre el que no li és donat, s’absté de prendre el que no li és donat, pren i agraeix el que li donen i es manté pur sense robar.

Deixa la vida no casta i es manté cast, rebutjant i abstenint-se de les relacions sexuals.

Deixa de mentir i s’absté de paraules falses, parla amb certesa, és fidel a la veritat, fiable, digne de confiança i honest amb la gent.

Deixa la xafarderia i s’absté de difondre xafarderies; si sent que aquests diuen una cosa, no l’explica a aquells per causar discòrdies, si sent que aquells diuen una cosa, no l’explica a aquests per causar discòrdies. Parla amb paraules que promouen la concòrdia, perquè li plau la concòrdia, en gaudeix i se n’alegra; així uneix els que estan separats i crea harmonia.

Deixa l’agressivitat verbal i s’absté de l’agressivitat verbal. Parla amb paraules impecables, agradables a l’oïda, amistoses, cordials, educades, agradables per a tots, bones per a tots.

Deixa la xerrameca i s’absté de la xerrameca, parla quan és l’hora, parla del que és cert, parla amb utilitat, parla de la doctrina i de la disciplina; sap reservar-se per parlar a temps i parla oportunament, amb mesura i amb encert.

S’absté de fer malbé llavors i fruits.Menja una vegada i dejuna de nit, sense fer àpats fora de temps.S’absté d’acudir a danses, cants, recitacions i espectacles.S’absté d’embellir-se amb garlandes, perfums i ungüents.S’absté de jeure en llits alts i grans.S’absté d’acceptar or i plata.S’absté d’acceptar gra cru.S’absté d’acceptar carn crua.S’absté d’acceptar dones i noies.S’absté d’acceptar esclaus i esclaves.S’absté d’acceptar cabres i xais.S’absté d’acceptar aviram i porcs.S’absté d’acceptar elefants, bous, cavalls i mules.S’absté d’acceptar camps i terres.S’absté de portar encàrrecs i missatges.S’absté de comprar i vendre.S’absté d’enganyar en el pes, la moneda i la mida.S’absté d’actes de suborn, frau, estafa i engany.S’absté d’actes de força com ferir, matar, segrestar, robar i furtar.

En té prou amb l’hàbit que li envolta el cos i el bol d’almoina que duu penjat al costat, i vagi on vagi, els porta amb ell. De la mateixa manera que un ocell, quan vola, deixa la seva càrrega, així mateix el monjo en té prou amb l’hàbit que li envolta el cos i el bol d’almoina que duu penjat al costat, i vagi on vagi, els porta amb ell. Practicant aquesta noble conducta, sent un benestar interior sense tatxa.

Quan veu una forma amb l’ull, no s’agafa a la impressió, no s’agafa als detalls. Com que, si tingués la facultat visual desprevinguda, els hàbits mentals perjudicials i inhàbils de l’afecció i l’aversió podrien afluir, s’aplica a la prevenció, protegeix la facultat visual, posa fre a la facultat visual. Quan sent un so amb l’oïda...etc...Quan olora una olor amb l’olfacte...etc...Quan tasta un gust amb la llengua...etc...Quan toca un objecte amb el cos...etc...Quan concep un pensament amb la ment, no s’agafa a la impressió, no s’agafa als detalls. Com que, si tingués la facultat mental desprevinguda, els hàbits mentals perjudicials i inhàbils de l’afecció i l’aversió podrien afluir, s’aplica a la prevenció, protegeix la facultat mental, posa fre a la facultat mental. Practicant aquesta noble guarda de les facultats, sent un benestar interior sense tatxa.

Quan va o ve, n’és plenament conscient; quan mira, quan deixa de mirar, n’és plenament conscient; quan s’encongeix o s’estira, n’és plenament conscient; quan porta el mantell i el bol, n’és plenament conscient; quan menja, beu, mastega, assaboreix, n’és plenament conscient; quan orina i defeca, n’és plenament conscient; quan camina, està dret, seu, està adormit o despert, parla o està en silenci, n’és plenament conscient.

Practicant aquesta noble conducta, practicant aquesta noble guarda de les facultats, practicant aquest noble exercici d’atenció i plena consciència, cerca un lloc aïllat per seure: el peu d’un arbre del bosc, una cova al vessant d’una muntanya, el pla d’un cementiri o una pila de palla a l’aire lliure. Després de l’àpat, quan ha endreçat el bol de l’almoina, s’asseu amb les cames creuades, el cos dret i l’atenció receptiva. Abandona l’afecció per les coses del món i, mantenint la ment lliure d’afecció, purifica la ment de l’afecció. Abandona l’aversió i la malícia i, mantenint la ment lliure d’aversió i malícia, respectuós i benèfic amb tots els éssers que respiren, purifica la ment de l’aversió i la malícia. Abandona la peresa i la indolència i, mantenint la ment lliure de peresa i indolència, entreobrint els ulls, atent i plenament conscient, purifica la ment de la peresa i la indolència. Abandona la inquietud i l’agitació i, mantenint-se tranquil, amb la ment calmada interiorment, purifica la ment de la inquietud i l’agitació. Abandona el dubte i, mantenint-se més enllà del dubte, sense interrogar-se sobre el que és beneficiós, purifica la ment del dubte.

Quan ha abandonat aquests cinc impediments, les contaminacions mentals que dificulten la comprensió, apartat dels plaers sensorials, apartat dels hàbits mentals perjudicials, s’estableix en la primera abstracció meditativa, que es caracteritza pel benestar i la joia que neixen de la discriminació en presència de fantasies i discurs mental. D’això se’n diu, brahman, la petjada del Realitzat, el rastre del Realitzat, la marca del Realitzat. Però el noble deixeble encara no arriba a la conclusió: «El Benaurat està ben desvetllat, la doctrina que proclama és bona, la comunitat de deixebles va pel bon camí.»

I encara més, brahmans, quan s’han apaivagat les fantasies i el discurs mental, el monjo s’estableix en la segona abstracció meditativa, que es caracteritza pel benestar i la joia que neixen de la concentració en absència de fantasies i discurs mental, la unicitat del pensament i la calma interior. D’això se’n diu, brahman, la petjada del Realitzat, el rastre del Realitzat, la marca del Realitzat. Però el noble deixeble no arriba encara a la conclusió: «El Benaurat està ben desvetllat, la doctrina que proclama és bona, la comunitat de deixebles va pel bon camí.»

I encara més, brahmans, mantenint-se indiferent a la joia, equànime, atent i plenament conscient, el monjo s’estableix en la tercera abstracció meditativa, on experimenta benestar amb el cos, tal com els nobles descriuen: «roman equànime, atent i feliç». D’això se’n diu, brahman, la petjada del Realitzat, el rastre del Realitzat, la marca del Realitzat. Però el noble deixeble no arriba encara a la conclusió: «El Benaurat està ben desvetllat, la doctrina que proclama és bona, la comunitat de deixebles va pel bon camí.»

I encara més, brahmans, en disminuir el benestar i el malestar, i desaparèixer els estats d’eufòria i de neguit anteriors, el monjo s’estableix en la quarta abstracció meditativa, l’estat de neutralitat que té la puresa de l’atenció equànime. D’això se’n diu, brahman, la petjada del Realitzat, el rastre del Realitzat, la marca del Realitzat. Però el noble deixeble encara no arriba a la conclusió: «El Benaurat està ben desvetllat, la doctrina que proclama és bona, la comunitat de deixebles va pel bon camí.»

Quan té la ment concentrada, pura, clara, sense defecte, sense impuresa, flexible, preparada, estable, impertorbable, l’orienta vers el coneixement de les vides anteriors. Recorda les moltes vides anteriors, és a dir, una vida, dues vides, tres vides, quatre vides, cinc vides, deu vides, vint vides, trenta vides, quaranta vides, cinquanta vides, cent vides, mil vides, cent mil vides, i també molts eons d’expansió, molts eons de contracció, molts eons de contracció i expansió: «en aquell lloc jo tenia tal nom, era de tal família, tenia tal aspecte, menjava tal cosa, vaig tenir tals alegries i patiments, vaig viure tants anys i, un cop mort, vaig renéixer allà; en aquest altre lloc també tenia tal nom, era de tal família, tenia tal aspecte, menjava tal cosa, vaig tenir tals alegries i patiments, vaig viure tants anys i, un cop mort, vaig renéixer allà.» Així, recorda moltes vides anteriors, amb les seves característiques i els seus detalls. D’això se’n diu, brahman, la petjada del Realitzat, el rastre del Realitzat, la marca del Realitzat. Però el noble deixeble encara no arriba a la conclusió: «El Benaurat està ben desvetllat, la doctrina que proclama és bona, la comunitat de deixebles va pel bon camí.»

Quan té la ment concentrada, pura, clara, sense defecte, sense impuresa, flexible, preparada, estable, impertorbable, l’orienta vers el coneixement de la caiguda i el ressorgiment dels éssers. Amb l’ull de la intuïció purificat, sobrehumà, veu caure i ressorgir els éssers inferiors i els superiors, els afavorits i els desfavorits, els afortunats i els desafortunats, i comprèn que el destí de cada ésser depèn de les seves accions: «Els éssers que han tingut un mal comportament corporal, que han tingut un mal comportament verbal, que han tingut un mal comportament mental, que han malparlat dels nobles, que han tingut un objectiu erroni, que han actuat d’acord amb un objectiu erroni, després de la mort, amb la desintegració del cos, han anat a parar a l’infern, que és un destí de desgràcia, un destí de malaurança, un destí de perdició; però els éssers que han tingut un bon comportament corporal, que han tingut un bon comportament verbal, que han tingut un bon comportament mental, que no han malparlat dels nobles, que han tingut un objectiu adequat, que han actuat d’acord amb un objectiu adequat, després de la mort, amb la desintegració del cos, han anat a parar al món celestial, que és un destí de benaurança.» Així, amb l’ull de la intuïció purificat, sobrehumà, veu caure i ressorgir els éssers inferiors i els superiors, els afavorits i els desfavorits, els afortunats i els desafortunats, i comprèn que el destí de cada ésser depèn de les seves accions. D’això se’n diu, brahman, la petjada del Realitzat, el rastre del Realitzat, la marca del Realitzat. Però el noble deixeble encara no arriba a la conclusió: «El Benaurat està ben desvetllat, la doctrina que proclama és bona, la comunitat de deixebles va pel bon camí.»

Quan té la ment concentrada, pura, clara, sense defecte, sense impuresa, flexible, preparada, estable, impertorbable, l’orienta vers el coneixement de l’eliminació dels efluents. Entén, d’acord amb els fets, «això és sofriment», entén, d’acord amb els fets, «aquest és l’origen del sofriment», entén, d’acord amb els fets, «aquest és l’aturament del sofriment», entén, d’acord amb els fets, «aquest és el camí que porta a l’aturament del sofriment». Entén, d’acord amb els fets, «això són els efluents», entén, d’acord amb els fets, «aquest és l’origen dels efluents», entén, d’acord amb els fets, «aquest és l’aturament dels efluents», entén, d’acord amb els fets, «aquest és el camí que porta a l’aturament dels efluents». D’això se’n diu, brahman, la petjada del Realitzat, el rastre del Realitzat, la marca del Realitzat. I el noble deixeble, que fins ara no havia arribat a una conclusió, arriba a la conclusió: «El Benaurat està ben desvetllat, la doctrina que proclama és bona, la comunitat de deixebles va pel bon camí.»

La ment d’aquell que coneix i veu d’aquesta manera s’allibera de l’efluent de la sensualitat, s’allibera de l’efluent de l’existència, s’allibera de l’efluent de la ignorància. En l’alliberament, se sap: «Això està alliberat!». I sap: «El naixement ha estat destruït, s’ha acabat l’aprenentatge, el deure està complert, aquest estat és irreversible». D’això se’n diu, brahman, la petjada del Realitzat, el rastre del Realitzat, la marca del Realitzat. Amb això sí que el noble deixeble ha arribat a la conclusió: «El Benaurat està ben desvetllat, la doctrina que proclama és bona, la comunitat de deixebles va pel bon camí.» Fins aquí, brahman, el símil de l’elefant està complet amb tots els detalls.

En sentir això, el brahman Janussoni va dir al Benaurat:

—Excel·lent, senyor Gótama, excel·lent, senyor Gótama! Com si algú hagués posat dret el que estava tort, hagués descobert el que estava amagat, hagués mostrat el camí al que estava perdut o hagués portat un llum a la foscor perquè els que tenen ulls hi vegin, així mateix el venerable Gótama ha ensenyat la veritat amb diverses paràboles. Prenc refugi en el venerable Gótama, en l’ensenyament i en la comunitat de monjos. Que el venerable Gótama em consideri un deixeble laic que ha pres refugi des d’avui i mentre li duri l’alè.

The Middle Discourses

|_A. The First Fifty

|__III. The Chapter of Similes

MN27. Petit discurs del símil de la petjada d’elefant

Translations [29]

English

繁體字

日本語

한국어

Français

Deutsch

Italiano

Español

Català

Português

Русский

Norsk

Srpski

Čeština

Slovenščina

Türkçe

हिंदी

বাংলা

Việt Ngữ

Bahasa Indonesia

සිංහල

ပြန်သွားရန်

ภาษาไทย

पाळिभासा (Pāli)

Reference