Així ho he sentit: Una vegada, el Benaurat s’estava a Sàvatthi, al monestir d’Anathapíndika del Bosc de Jeta. Allà mateix, el Benaurat es va adreçar als monjos:

—Monjos!

—Venerable!, van respondre els monjos.

El Benaurat va dir:

—Us donaré, monjos, la instrucció que tracta de totes les maneres de prevenir els efluents. Escolteu-la bé i presteu atenció, que parlaré.

—Sí, venerable, van respondre els monjos al Benaurat.

El Benaurat va parlar així:

—Us dic, monjos, que destrueix els efluents aquell que coneix i distingeix, no aquell que no coneix ni distingeix. Què és el que coneix i distingeix aquell de qui us dic que destrueix els efluents? La consideració adequada i la consideració inadequada. En aquell que fa consideracions inadequades, monjos, els efluents que no han sorgit sorgeixen i, els que han sorgit, creixen; però en aquell que fa consideracions adequades, els efluents que no han sorgit no sorgeixen i, els que han sorgit, s’esvaneixen. Hi ha efluents que s’han d’abandonar discernint, hi ha efluents que s’han d’abandonar posant límits, hi ha efluents que s’han d’abandonar fent bon ús, hi ha efluents que s’han d’abandonar suportant, hi ha efluents que s’han d’abandonar esquivant, hi ha efluents que s’han d’abandonar expulsant, hi ha efluents que s’han d’abandonar desenvolupant.

Efluents que s’han d’abandonar discernint

Quins són, monjos, els efluents que s’han d’abandonar discernint? Posem per cas, monjos, una persona corrent, que no ha escoltat la doctrina, que no ha conegut els nobles, que no està instruït en la doctrina dels nobles, que no està educat en la doctrina dels nobles, que no ha conegut els bons homes, que no està instruït en la doctrina dels bons homes, que no està educat en la doctrina dels bons homes; no sap quines coses s’han de considerar i no sap quines coses no s’han de considerar. Com que no sap quines coses s’han de considerar i no sap quines coses no s’han de considerar, considera les coses que no s’han de considerar i no considera les coses que s’han de considerar.

Quines són, monjos, les coses que no s’han de considerar i que considera? Aquelles coses que, quan es consideren, fan sorgir l’efluent de la sensualitat que no ha sorgit, fan créixer l’efluent de la sensualitat que ha sorgit; fan sorgir l’efluent de l’existència que no ha sorgit, fan créixer l’efluent de l’existència que ha sorgit; fan sorgir l’efluent de la ignorància que no ha sorgit, fan créixer l’efluent de la ignorància que ha sorgit; aquestes són les coses que no s’han de considerar i que considera.

Quines són, monjos, les coses que s’han de considerar i que no considera? Aquelles coses que, quan es consideren, no fan sorgir l’efluent de la sensualitat que no ha sorgit, fan esvanir-se l’efluent de la sensualitat que ha sorgit; no fan sorgir l’efluent de l’existència que no ha sorgit, fan esvanir-se l’efluent de l’existència que ha sorgit; no fan sorgir l’efluent de la ignorància que no ha sorgit, fan esvanir-se l’efluent de la ignorància que ha sorgit; aquestes són les coses que s’han de considerar i que no considera.

En aquell que considera les coses que no s’han de considerar i que no considera les coses que s’han de considerar, els efluents que no han sorgit sorgeixen i, els que han sorgit, creixen.

Fa consideracions inadequades d’aquesta mena: «Existia, jo, en el passat? No existia, jo, en el passat? Què era, jo, en el passat? Com era, jo, en el passat? Qui havia estat i qui vaig ser després, en el passat? Existiré, jo, en el futur? O no existiré, en el futur? Qui esdevindré, en el futur? Com seré, en el futur? Qui hauré estat i qui seré després, en el futur?» O bé es preocupa interiorment pel temps present: «Existeixo? No existeixo? Qui sóc? Com sóc? D’on prové aquest ésser? On anirà a parar?»

Aquell que fa consideracions inadequades d’aquesta mena, tindrà una de les sis opinions. Tindrà per factual i veritable l’opinió«jo tinc un jo»; tindrà per factual i veritable l’opinió «jo no tinc un jo»; tindrà per factual i veritable l’opinió «amb el jo conec el jo»; tindrà per factual i veritable l’opinió «amb el jo conec el no-jo»; tindrà per factual i veritable l’opinió «amb el no-jo conec el jo». O bé tindrà aquesta opinió: «el meu jo és el que parla, sent i va experimentant el resultat de les accions bones i dolentes; per tant, el meu jo és constant, estable, etern, invariable, i romandrà així per sempre». D’això, monjos, se’n diu desviació especulativa, entrebanc especulatiu, parany especulatiu, contorsió especulativa, retorçament especulatiu, soga de l’especulació. Lligada amb la soga de l’especulació, monjos, us dic que la persona corrent que no ha escoltat la doctrina, no s’allibera del naixement, l’envelliment i la mort, de les penes, les queixes, els patiments, les angoixes, les tribulacions: no s’allibera del sofriment.

En canvi, monjos, el noble deixeble que ha escoltat la doctrina, que ha conegut els nobles, que està instruït en la doctrina dels nobles, que està educat en la doctrina dels nobles, que ha conegut els bons homes, que està instruït en la doctrina dels bons homes, que està educat en la doctrina dels bons homes, sap quines coses s’han de considerar, sap quines coses no s’han de considerar. Com que sap quines coses s’han de considerar i sap quines coses no s’han de considerar, no considera les coses que no s’han de considerar i considera les coses que s’han de considerar.

Quines són, monjos, les coses que no s’han de considerar i que no considera? Aquelles coses que, quan es consideren, fan sorgir l’efluent de la sensualitat que no ha sorgit, fan créixer l’efluent de la sensualitat que ha sorgit; fan sorgir l’efluent de l’existència que no ha sorgit, fan créixer l’efluent de l’existència que ha sorgit; fan sorgir l’efluent de la ignorància que no ha sorgit, fan créixer l’efluent de la ignorància que ha sorgit; aquestes són les coses que no s’han de considerar i que no considera.

Quines són, monjos, les coses que s’han de considerar i que considera? Aquelles coses que, quan es consideren, no fan sorgir l’efluent de la sensualitat que no ha sorgit, fan esvanir-se l’efluent de la sensualitat que ha sorgit; no fan sorgir l’efluent de l’existència que no ha sorgit, fan esvanir-se l’efluent de l’existència que ha sorgit; no fan sorgir l’efluent de la ignorància que no ha sorgit, fan esvanir-se l’efluent de la ignorància que ha sorgit; aquestes són les coses que s’han de considerar i que considera.

En aquell que no considera les coses que no s’han de considerar i que considera les coses que s’han de considerar, els efluents que no han sorgit no sorgeixen i, els que han sorgit, s’esvaneixen.

Considera adequadament “això és sofriment”, considera adequadament “aquest és l’origen del sofriment”, considera adequadament “aquest és l’aturament del sofriment”, considera adequadament “aquest és el camí que duu a l’aturament del sofriment”. En aquell que fa aquestes consideracions adequades, tres sogues disminueixen: l’individualisme, la vacil·lació, i l’aferrament a normes i rituals. Aquests s’anomenen, monjos, efluents que s’han d’abandonar discernint.

Efluents que s’han d’abandonar posant límits

Quins són, monjos, els efluents que s’han d’abandonar posant límits? Posem per cas, monjos, que amb la reflexió adequada el monjo s’aplica a posar límits a la facultat visual. Mentre que en aquell que no s’aplica a posar límits a la facultat visual pot sorgir la febre perniciosa que són els efluents, en canvi en aquell que s’aplica a posar límits a la facultat visual no hi ha la febre perniciosa que són els efluents.

Amb la reflexió adequada, el monjo s’aplica a posar límits a la facultat auditiva. Mentre que en aquell que no s’aplica a posar límits a la facultat auditiva pot sorgir la febre perniciosa que són els efluents, en canvi en aquell que s’aplica a posar límits a la facultat auditiva no hi ha la febre perniciosa que són els efluents.

Amb la reflexió adequada, el monjo s’aplica a posar límits a la facultat olfactiva. Mentre que en aquell que no s’aplica a posar límits a la facultat olfactiva pot sorgir la febre perniciosa que són els efluents, en canvi en aquell que s’aplica a posar límits a la facultat olfactiva no hi ha la febre perniciosa que són els efluents.

Amb la reflexió adequada, el monjo s’aplica a posar límits a la facultat gustativa. Mentre que en aquell que no s’aplica a posar límits a la facultat gustativa pot sorgir la febre perniciosa que són els efluents, en canvi en aquell que s’aplica a posar límits a la facultat gustativa no hi ha la febre perniciosa que són els efluents.

Amb la reflexió adequada, el monjo s’aplica a posar límits a la facultat tàctil. Mentre que en aquell que no s’aplica a posar límits a la facultat tàctil pot sorgir la febre perniciosa que són els efluents, en canvi en aquell que s’aplica a posar límits a la facultat tàctil no hi ha la febre perniciosa que són els efluents.

Amb la reflexió adequada, el monjo s’aplica a posar límits a la facultat mental. Mentre que en aquell que no s’aplica a posar límits a la facultat mental pot sorgir la febre perniciosa que són els efluents, en canvi en aquell que s’aplica a posar límits a la facultat mental no hi ha la febre perniciosa que són els efluents.

Mentre que en aquell que no s’aplica a posar límits pot sorgir la febre perniciosa que són els efluents, en canvi en aquell que s’aplica a posar límits no hi ha la febre perniciosa que són els efluents. Aquests s’anomenen, monjos, efluents que s’han d’abandonar posant límits.

Efluents que s’han d’abandonar fent bon ús

Quins són, monjos, els efluents que s’han d’abandonar fent bon ús? Posem per cas, monjos, que el monjo fa ús del mantell amb la reflexió adequada: «És només per contrarestar el fred, per contrarestar la calor, per contrarestar el contacte de les mosques, els mosquits, el vent, la cremor del sol i els rèptils, només per cobrir la roba interior».

Fa ús del bol d’almoina amb la reflexió adequada: «No és per divertir-se, ni per cometre excessos, ni per embellir-se, ni per ornamentar-se, sinó per sostenir l’estat del cos, per abstenir-se de fer mal i per donar suport a la vida monàstica; així posaré fi a la sensació anterior i ja no la tindré, i el meu pelegrinatge serà còmode i sense falta».

Fa ús de l’allotjament amb la reflexió adequada: «És només per contrarestar el fred, per contrarestar la calor, per contrarestar el contacte de les mosques, els mosquits, el vent, la cremor del sol i els rèptils, només per gaudir del recés protegit de les inclemències del temps».

Fa ús dels remeis medicinals amb la reflexió adequada: «Són només per suportar les sensacions molestes que sorgeixen amb la malaltia i per recuperar la salut».

Mentre que en aquell que no fa bon ús pot sorgir la febre perniciosa que són els efluents, en canvi en aquell que fa bon ús no hi ha la febre perniciosa que són els efluents. Aquests s’anomenen, monjos, efluents que s’han d’abandonar fent bon ús.

Efluents que s’han d’abandonar suportant

Quins són, monjos, els efluents que s’han d’abandonar suportant? Posem per cas, monjos, que el monjo suporta el fred i la calor, la gana i la set amb la reflexió adequada. Suporta el contacte de les mosques, els mosquits, el vent, la cremor del sol i els rèptils; suporta les expressions verbals insultants i hostils; suporta les sensacions físiques doloroses, punxants, dures i tallants que són desagradables, desplaents i deixen sense alè.

Mentre que en aquell que no suporta pot sorgir la febre perniciosa que són els efluents, en canvi en aquell que suporta no hi ha la febre perniciosa que són els efluents. Aquests s’anomenen, monjos, efluents que s’han d’abandonar suportant.

Efluents que s’han d’abandonar esquivant

Quins són, monjos, els efluents que s’han d’abandonar esquivant? Posem per cas, monjos, que el monjo, amb la reflexió adequada, esquiva un elefant salvatge, esquiva un cavall salvatge, esquiva un toro salvatge, esquiva un gos salvatge, una serp, una soca, una estella, un sot, un precipici, un bassal, una claveguera. Amb la reflexió adequada, esquiva els llocs impropis, els camins inadequats i la gent de mala vida, ja que si s’assegués en llocs impropis, anés per camins inadequats i es fes amb gent de mala vida, els companys amb consciència ètica el podrien acusar de mals costums.

Mentre que en aquell que no esquiva pot sorgir la febre perniciosa que són els efluents, en canvi en aquell que esquiva no hi ha la febre perniciosa que són els efluents. Aquests s’anomenen, monjos, efluents que s’han d’abandonar esquivant.

Efluents que s’han d’abandonar expulsant

Quins són, monjos, els efluents que s’han d’abandonar expulsant? Posem per cas, monjos, que el monjo, amb la reflexió adequada, no admet un pensament sensual que ha sorgit, l’abandona, l’expulsa, li posa fi, el fa desaparèixer; no admet un pensament malvolent que ha sorgit, l’abandona, l’expulsa, li posa fi, el fa desaparèixer; no admet un pensament violent que ha sorgit, l’abandona, l’expulsa, li posa fi, el fa desaparèixer; no admet els estats perjudicials i inhàbils que han sorgit, els abandona, els expulsa, els posa fi, els fa desaparèixer.

Mentre que en aquell que no expulsa pot sorgir la febre perniciosa que són els efluents, en canvi en aquell que expulsa no hi ha la febre perniciosa que són els efluents. Aquests s’anomenen, monjos, efluents que s’han d’abandonar expulsant.

Efluents que s’han d’abandonar desenvolupant

Quins són, monjos, els efluents que s’han d’abandonar desenvolupant? Posem per cas, monjos, que el monjo, amb la reflexió adequada, desenvolupa el factor del desvetllament que és l’atenció, el qual, mitjançant la discriminació, el desinterès i l’aturament, produeix el deixar anar. Amb la reflexió adequada, desenvolupa el factor del desvetllament que és la investigació dels fenòmens, el qual, mitjançant la discriminació, el desinterès i l’aturament, produeix el deixar anar. Amb la reflexió adequada, desenvolupa el factor del desvetllament que és l’energia, el qual, mitjançant la discriminació, el desinterès i l’aturament, produeix el deixar anar. Amb la reflexió adequada, desenvolupa el factor del desvetllament que és gaudi, el qual, mitjançant la discriminació, el desinterès i l’aturament, produeix el deixar anar. Amb la reflexió adequada, desenvolupa el factor del desvetllament que és la calma, el qual, mitjançant la discriminació, el desinterès i l’aturament, produeix el deixar anar. Amb la reflexió adequada, desenvolupa el factor del desvetllament que és la concentració, el qual, mitjançant la discriminació, el desinterès i l’aturament, produeix el deixar anar. Amb la reflexió adequada, desenvolupa el factor del desvetllament que és l’equanimitat, el qual, mitjançant la discriminació, el desinterès i l’aturament, produeix el deixar anar.

Mentre que en aquell que no desenvolupa pot sorgir la febre perniciosa que són els efluents, en canvi en aquell que desenvolupa no hi ha la febre perniciosa que són els efluents. Aquests s’anomenen, monjos, efluents que s’han d’abandonar desenvolupant.

Quan el monjo ha abandonat els efluents que s’han d’abandonar discernint, ha abandonat els efluents que s’han d’abandonar posant límits, ha abandonat els efluents que s’han d’abandonar fent bon ús, ha abandonat els efluents que s’han d’abandonar suportant, ha abandonat els efluents que s’han d’abandonar esquivant, ha abandonat els efluents que s’han d’abandonar expulsant, i ha abandonat els efluents que s’han d’abandonar desenvolupant, es diu que el monjo ha previngut tots els efluents, ha calmat la set, ha tallat la soga, i mitjançant la correcta comprensió de la idea del jo, ha posat fi al sofriment.

Així va parlar el Benaurat. Els monjos, inspirats, es van alegrar de les paraules del Benaurat.

The Middle Discourses

|_A. The First Fifty

|__I. The Chapter on the Root of All Things

MN2. Discurs de tots els efluents

Translations [42]

English

繁體字

日本語

한국어

Français

Deutsch

Italiano

Español

Català

Português

Русский

Nederlands

Norsk

Magyar

Srpski

Čeština

Polski

Slovenščina

Suomi

Lietuvių Kalba

עִבְרִית

हिंदी

ગુજરાતી

தமிழ்

বাংলা

Việt Ngữ

Bahasa Indonesia

සිංහල

ပြန်သွားရန်

ภาษาไทย

पाळिभासा (Pāli)

Reference