Així ho he sentit: Una vegada, el Benaurat s’estava a Sàvatthi, al monestir d’Anathapíndika del Bosc de Jeta. Allà mateix, el germà Sariputta es va adreçar als monjos:

—Germans monjos!

—Germà!— van respondre els monjos al germà Sariputta.

El germà Sariputta va dir:

—Del que té la visió recta, germans, se’n diu “un de recta visió”. En quin sentit, germans, el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé?

—Germà, hem vingut de lluny fins a la presència del germà Sariputta per conèixer el significat d’aquestes expressions. Que bo seria que el germà Sariputta n’expliqués el significat! Després d’escoltar-lo del germà Sariputta, els monjos el recordaran.

—Doncs escolteu bé, germans, i presteu atenció, que parlaré.

—D’acord, germà— van respondre els monjos al germà Sariputta.

El germà Sariputta va dir:

—Quan el noble deixeble entén allò que és perjudicial, entén quina és l’arrel d’allò que és perjudicial, entén allò que és beneficiós, entén quina és l’arrel d’allò que és beneficiós, en aquest sentit, germans, el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé. I doncs, germans, què és allò que és perjudicial? Quina és l’arrel d’allò que és perjudicial? Què és allò que és beneficiós? Quina és l’arrel d’allò que és beneficiós? Destruir la vida, germans, és perjudicial; prendre el que no és donat és perjudicial; la conducta sexual errònia és perjudicial; la mentida és perjudicial; la xafarderia és perjudicial; l’agressivitat verbal és perjudicial; la xerrameca és perjudicial; la cobejança és perjudicial; la malvolença és perjudicial; la visió errònia és perjudicial. D’això, germans, se’n diu que és perjudicial. Quina és, germans, l’arrel d’allò que és perjudicial? L’afecció és l’arrel d’allò que és perjudicial, l’aversió és l’arrel d’allò que és perjudicial, l’ofuscació és l’arrel d’allò que és perjudicial. D’això, germans, se’n diu que és l’arrel d’allò que és perjudicial.

Què és allò que és beneficiós? Abstenir-se de destruir la vida és beneficiós; abstenir-se de prendre el que no és donat és beneficiós; abstenir-se de la conducta sexual errònia és beneficiós; abstenir-se de la mentida és beneficiós; abstenir-se de la xafarderia és beneficiós; abstenir-se de l’agressivitat verbal és beneficiós; abstenir-se de la xerrameca és beneficiós; l’absència de cobejança és beneficiosa; la benvolença és beneficiosa; la recta visió és beneficiosa. D’això, germans, se’n diu que és beneficiós. Quina és, germans, l’arrel d’allò que és beneficiós? L’absència d’afecció és l’arrel d’allò que és beneficiós, l’absència d’aversió és l’arrel d’allò que és beneficiós, l’absència d’ofuscació és l’arrel d’allò que és beneficiós. D’això, germans, se’n diu que és l’arrel d’allò que és beneficiós.

Quan el noble deixeble, germans, entén així allò que és perjudicial, entén així l’arrel d’allò que és perjudicial, entén així allò que és beneficiós, entén així l’arrel d’allò que és beneficiós, abandona del tot la tendència a l’afecció, es desprèn de la tendència al rebuig, elimina la inclinació a pensar “jo sóc”, deixa enrere la ignorància i fa emergir el coneixement, està posant fi al sofriment en aquesta mateixa vida. En aquest sentit, germans, el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé.

—Molt bé, germà—. Els monjos van aprovar les paraules del germà Sariputta, li van donar les gràcies i li van fer una altra pregunta:

—Germà, hi ha alguna una altra manera d’explicar com el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé?

—Sí, germans. Quan el noble deixeble entén l’aliment, entén l’origen de l’aliment, entén l’aturament de l’aliment, entén el camí que duu a l’aturament de l’aliment, en aquest sentit el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé. Què és l’aliment, germans? Quin és l’origen de l’aliment? Quin és l’aturament de l’aliment? Quin és el camí que duu a l’aturament de l’aliment? Hi ha quatre aliments, germans, que permeten la continuïtat dels éssers que existeixen i l’aparició dels que encara no existeixen. Quins quatre? L’aliment material, tant si és bast com refinat; en segon lloc, el contacte, en tercer lloc, la voluntat, i en quart lloc, la consciència. En originar-se el desig, s’origina l’aliment; en aturar-se el desig, s’atura l’aliment. Aquest és el noble òctuple camí que duu a l’aturament de l’aliment: la recta visió, la recta intenció, la recta paraula, la recta acció, el recte mitjà de vida, el recte esforç, la recta atenció, la recta concentració.

Quan el noble deixeble, germans, entén així l’aliment, entén així l’origen de l’aliment, entén així l’aturament de l’aliment, entén així el camí que duu a l’aturament de l’aliment, abandona del tot la tendència a l’afecció, es desprèn de la tendència al rebuig, elimina la inclinació a pensar “jo sóc”, deixa enrere la ignorància i fa emergir el coneixement, està posant fi al sofriment en aquesta mateixa vida. En aquest sentit, germans, el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé.

—Molt bé, germà—. Els monjos van aprovar les paraules del germà Sariputta, li van donar les gràcies i li van fer una altra pregunta:

—Germà, hi ha alguna una altra manera d’explicar com el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé?

—Sí, germans. Quan el noble deixeble, germans, entén el sofriment, entén l’origen del sofriment, entén l’aturament del sofriment, entén el camí que duu a l’aturament del sofriment, en aquest sentit el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé. Què és el sofriment, germans? Quin és l’origen del sofriment? Quin és l’aturament del sofriment? Quin és el camí que duu a l’aturament del sofriment? El naixement és dolorós, l’envelliment és dolorós, la mort és dolorosa; la tristesa, la queixa, el dolor, l’angoixa i la tribulació són doloroses; trobar-se el que no agrada és dolorós, separar-se del que agrada és dolorós, no obtenir el que es desitja és dolorós; en resum, les experiències dels cinc constituents psicofísics són doloroses. D’això se’n diu, germans, sofriment. Quin és, germans, l’origen del sofriment? És el desig que produeix l’existència repetida, que està ple de passió i afecció, que s’adelita en això i allò, és a dir, el desig de plaers sensorials, el desig d’existència, el desig de no existència; d’això se’n diu, germans, l’origen del sofriment. Quin és, germans, l’aturament del sofriment? És l’apaivagament complet d’aquesta set, la renúncia, el deixar anar, l’alliberament, el deseiximent. D’això se’n diu, germans, l’aturament del sofriment. Quin és, germans, el camí que duu a l’aturament del sofriment? És aquest mateix noble òctuple camí, és a dir, la recta visió, la recta intenció, la recta paraula, la recta acció, el recte mitjà de vida, el recte esforç, la recta atenció, la recta concentració. D’això se’n diu, germans, el camí que duu a l’aturament del sofriment.

Quan el noble deixeble, germans, entén així el sofriment, entén així l’origen del sofriment, entén així l’aturament del sofriment, entén així el camí que duu a l’aturament del sofriment, abandona del tot la tendència a l’afecció, es desprèn de la tendència al rebuig, elimina la inclinació a pensar “jo sóc”, deixa enrere la ignorància i fa emergir el coneixement, està posant fi al sofriment en aquesta mateixa vida. En aquest sentit, germans, el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé.

—Molt bé, germà—. Els monjos van aprovar les paraules del germà Sariputta, li van donar les gràcies i li van fer una altra pregunta:

—Germà, hi ha alguna una altra manera d’explicar com el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé?

—Sí, germans. Quan el noble deixeble entén l’envelliment i la mort, entén l’origen de l’envelliment i la mort, entén l’aturament de l’envelliment i la mort, entén el camí que duu a l’aturament de l’envelliment i la mort, en aquest sentit el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé. Què és l’envelliment i la mort, germans? Quin és l’origen de l’envelliment i la mort? Quin és l’aturament de l’envelliment i la mort? Quin és el camí que duu a l’aturament de l’envelliment i la mort? L’envelliment, la decrepitud, la caiguda de les dents, l’emblanquiment del cabell, l’arrugament de la pell, la manca de força vital, el debilitament de les facultats que afecta tots els éssers de qualsevol classe; d’això, germans, se’n diu envelliment. Què és, germans, la mort? El decés, el traspàs, la descomposició, la desaparició, la destrucció, la mort, l’acabament del temps, la desintegració del cos, l’esdevenir cadàver, la privació de les facultats vitals que afecta tots els éssers de qualsevol classe; d’això, germans, se’n diu mort. Així, una cosa és l’envelliment, l’altra és la mort; d’això se’n diu, germans, envelliment i mort. En originar-se el naixement, s’originen l’envelliment i la mort; en aturar-se el naixement, s’aturen el naixement i la mort. Aquest és el noble òctuple camí que duu a l’aturament de l’envelliment i la mort: la recta visió, la recta intenció, la recta paraula, la recta acció, el recte mitjà de vida, el recte esforç, la recta atenció, la recta concentració.

Quan el noble deixeble, germans, entén així l’envelliment i la mort, entén així l’origen de l’envelliment i la mort, entén així l’aturament de l’envelliment i la mort, entén així el camí que duu a l’aturament de l’envelliment i la mort, abandona del tot la tendència a l’afecció, es desprèn de la tendència al rebuig, elimina la inclinació a pensar “jo sóc”, deixa enrere la ignorància i fa emergir el coneixement, està posant fi al sofriment en aquesta mateixa vida. En aquest sentit, germans, el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé.

—Molt bé, germà—. Els monjos van aprovar les paraules del germà Sariputta, li van donar les gràcies i li van fer una altra pregunta:

—Germà, hi ha alguna una altra manera d’explicar com el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé?

—Sí, germans. Quan el noble deixeble entén el naixement, entén l’origen del naixement, entén l’aturament del naixement, entén el camí que duu a l’aturament del naixement, en aquest sentit el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé. Què és el naixement, germans? Quin és l’origen del naixement? Quin és l’aturament del naixement? Quin és el camí que duu a l’aturament del naixement? El naixement, la producció, el descendiment, l’adveniment, l’aparició dels components del cos-ment, l’adquisició dels àmbits sensorials que afecta tots els éssers de qualsevol classe; d’això, germans, se’n diu naixement. En originar-se l’existència, s’origina el naixement; en aturar-se l’existència, s’atura el naixement. Aquest és el noble òctuple camí que duu a l’aturament del naixement: la recta visió, la recta intenció, la recta paraula, la recta acció, el recte mitjà de vida, el recte esforç, la recta atenció, la recta concentració.

Quan el noble deixeble, germans, entén així el naixement, entén així l’origen del naixement, entén així l’aturament del naixement, entén així el camí que duu a l’aturament del naixement, abandona del tot la tendència a l’afecció, es desprèn de la tendència al rebuig, elimina la inclinació a pensar “jo sóc”, deixa enrere la ignorància i fa emergir el coneixement, està posant fi al sofriment en aquesta mateixa vida. En aquest sentit, germans, el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé.

—Molt bé, germà—. Els monjos van aprovar les paraules del germà Sariputta, li van donar les gràcies i li van fer una altra pregunta:

—Germà, hi ha alguna una altra manera d’explicar com el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé?

—Sí, germans. Quan el noble deixeble entén l’existència, entén l’origen de l’existència, entén l’aturament de l’existència, entén el camí que duu a l’aturament de l’existència, en aquest sentit el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé. Què és l’existència, germans? Quin és l’origen de l’existència? Quin és l’aturament de l’existència? Quin és el camí que duu a l’aturament de l’existència? Hi ha tres existències, germans: l’existència dels plaers sensorials, l’existència de la forma material, l’existència de la forma immaterial. En originar-se l’apropiació, s’origina l’existència; en aturar-se l’apropiació, s’atura l’existència. Aquest és el noble òctuple camí que duu a l’aturament de l’existència: la recta visió, la recta intenció, la recta paraula, la recta acció, el recte mitjà de vida, el recte esforç, la recta atenció, la recta concentració.

Quan el noble deixeble, germans, entén així l’existència, entén així l’origen de l’existència, entén així l’aturament de l’existència, entén així el camí que duu a l’aturament de l’existència, abandona del tot la tendència a l’afecció, es desprèn de la tendència al rebuig, elimina la inclinació a pensar “jo sóc”, deixa enrere la ignorància i fa emergir el coneixement, està posant fi al sofriment en aquesta mateixa vida. En aquest sentit, germans, el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé.

—Molt bé, germà—. Els monjos van aprovar les paraules del germà Sariputta, li van donar les gràcies i li van fer una altra pregunta:

—Germà, hi ha alguna una altra manera d’explicar com el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé?

—Sí, germans. Quan el noble deixeble entén l’apropiació, entén l’origen de l’apropiació, entén l’aturament de l’apropiació, entén el camí que duu a l’aturament de l’apropiació, en aquest sentit el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé. Què és l’apropiació, germans? Quin és l’origen de l’apropiació? Quin és l’aturament de l’apropiació? Quin és el camí que duu a l’aturament de l’apropiació? Hi ha quatre apropiacions, germans: l’apropiació dels plaers sensorials, l’apropiació de les teories, l’apropiació de les formes rituals, l’apropiació de la idea del jo. En originar-se el desig, s’origina l’apropiació; en aturar-se el desig, s’atura l’apropiació. Aquest és el noble òctuple camí que duu a l’aturament de l’apropiació: la recta visió, la recta intenció, la recta paraula, la recta acció, el recte mitjà de vida, el recte esforç, la recta atenció, la recta concentració.

Quan el noble deixeble, germans, entén així l’apropiació, entén així l’origen de l’apropiació, entén així l’aturament de l’apropiació, entén així el camí que duu a l’aturament de l’apropiació, abandona del tot la tendència a l’afecció, es desprèn de la tendència al rebuig, elimina la inclinació a pensar “jo sóc”, deixa enrere la ignorància i fa emergir el coneixement, està posant fi al sofriment en aquesta mateixa vida. En aquest sentit, germans, el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé.

—Molt bé, germà—. Els monjos van aprovar les paraules del germà Sariputta, li van donar les gràcies i li van fer una altra pregunta:

—Germà, hi ha alguna una altra manera d’explicar com el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé?

—Sí, germans. Quan el noble deixeble, germans, entén el desig, entén l’origen del desig, entén l’aturament del desig, entén el camí que duu a l’aturament del desig, en aquest sentit el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé. Què és el desig, germans? Quin és l’origen del desig? Quin és l’aturament del desig? Quin és el camí que duu a l’aturament del desig? Hi ha sis tipus de desig, germans: el desig de formes, el desig de sons, el desig d’olors, el desig de gustos, el desig d’objectes tangibles, el desig de pensaments. En originar-se la sensació, s’origina el desig; en aturar-se la sensació, s’atura el desig. Aquest és el noble òctuple camí que duu a l’aturament del desig: la recta visió, la recta intenció, la recta paraula, la recta acció, el recte mitjà de vida, el recte esforç, la recta atenció, la recta concentració.

Quan el noble deixeble, germans, entén així el desig, entén així l’origen del desig, entén així l’aturament del desig, entén així el camí que duu a l’aturament del desig, abandona del tot la tendència a l’afecció, es desprèn de la tendència al rebuig, elimina la inclinació a pensar “jo sóc”, deixa enrere la ignorància i fa emergir el coneixement, està posant fi al sofriment en aquesta mateixa vida. En aquest sentit, germans, el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé.

—Molt bé, germà—. Els monjos van aprovar les paraules del germà Sariputta, li van donar les gràcies i li van fer una altra pregunta:

—Germà, hi ha alguna una altra manera d’explicar com el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé?

—Sí, germans. Quan el noble deixeble entén la sensació, entén l’origen de la sensació, entén l’aturament de la sensació, entén el camí que duu a l’aturament de la sensació, en aquest sentit el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé. Què és la sensació, germans? Quin és l’origen de la sensació? Quin és l’aturament de la sensació? Quin és el camí que duu a l’aturament de la sensació? Hi ha sis tipus de sensacions, germans: les sensacions que neixen del contacte amb l’ull, les sensacions que neixen del contacte amb l’oïda, les sensacions que neixen del contacte amb l’olfacte, les sensacions que neixen del contacte amb la llengua, les sensacions que neixen del contacte amb el cos, les sensacions que neixen del contacte amb la ment. En originar-se el contacte, s’origina la sensació; en aturar-se el contacte, s’atura la sensació. Aquest és el noble òctuple camí que duu a l’aturament de la sensació: la recta visió, la recta intenció, la recta paraula, la recta acció, el recte mitjà de vida, el recte esforç, la recta atenció, la recta concentració.

Quan el noble deixeble, germans, entén així la sensació, entén així l’origen de la sensació, entén així l’aturament de la sensació, entén així el camí que duu a l’aturament de la sensació, abandona del tot la tendència a l’afecció, es desprèn de la tendència al rebuig, elimina la inclinació a pensar “jo sóc”, deixa enrere la ignorància i fa emergir el coneixement, està posant fi al sofriment en aquesta mateixa vida. En aquest sentit, germans, el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé.

—Molt bé, germà—. Els monjos van aprovar les paraules del germà Sariputta, li van donar les gràcies i li van fer una altra pregunta:

—Germà, hi ha alguna una altra manera d’explicar com el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé?

—Sí, germans. Quan el noble deixeble entén el contacte, entén l’origen del contacte, entén l’aturament del contacte, entén el camí que duu a l’aturament del contacte, en aquest sentit el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé. Què és el contacte, germans? Quin és l’origen del contacte? Quin és l’aturament del contacte? Quin és el camí que duu a l’aturament del contacte? Hi ha sis tipus de contacte, germans: el contacte de l’ull, el contacte de l’oïda, el contacte de l’olfacte, el contacte de la llengua, el contacte del cos, el contacte de la ment. En originar-se els àmbits sensorials, s’origina el contacte; en aturar-se els àmbits sensorials, s’atura el contacte. Aquest és el noble òctuple camí que duu a l’aturament del contacte: la recta visió, la recta intenció, la recta paraula, la recta acció, el recte mitjà de vida, el recte esforç, la recta atenció, la recta concentració.

Quan el noble deixeble, germans, entén així el contacte, entén així l’origen del contacte, entén així l’aturament del contacte, entén així el camí que duu a l’aturament del contacte, abandona del tot la tendència a l’afecció, es desprèn de la tendència al rebuig, elimina la inclinació a pensar “jo sóc”, deixa enrere la ignorància i fa emergir el coneixement, està posant fi al sofriment en aquesta mateixa vida. En aquest sentit, germans, el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé.

—Molt bé, germà—. Els monjos van aprovar les paraules del germà Sariputta, li van donar les gràcies i li van fer una altra pregunta:

—Germà, hi ha alguna una altra manera d’explicar com el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé?

—Sí, germans. Quan el noble deixeble entén els sis àmbits sensorials, entén l’origen dels sis àmbits sensorials, entén l’aturament dels sis àmbits sensorials, entén el camí que duu a l’aturament dels sis àmbits sensorials, en aquest sentit el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé. Què són els sis àmbits sensorials, germans? Quin és l’origen dels sis àmbits sensorials? Quin és l’aturament dels sis àmbits sensorials? Quin és el camí que duu a l’aturament dels sis àmbits sensorials? Hi ha sis àmbits sensorials, germans: l’àmbit de l’ull, l’àmbit de l’oïda, l’àmbit de l’olfacte, l’àmbit de la llengua, l’àmbit del cos, l’àmbit de la ment. En originar-se el cos-ment, s’originen els sis àmbits sensorials; en aturar-se el cos-ment, s’aturen els sis àmbits sensorials. Aquest és el noble òctuple camí que duu a l’aturament dels sis àmbits sensorials: la recta visió, la recta intenció, la recta paraula, la recta acció, el recte mitjà de vida, el recte esforç, la recta atenció, la recta concentració.

Quan el noble deixeble, germans, entén així els sis àmbits sensorials, entén així l’origen dels sis àmbits sensorials, entén així l’aturament dels sis àmbits sensorials, entén així el camí que duu a l’aturament dels sis àmbits sensorials, abandona del tot la tendència a l’afecció, es desprèn de la tendència al rebuig, elimina la inclinació a pensar “jo sóc”, deixa enrere la ignorància i fa emergir el coneixement, està posant fi al sofriment en aquesta mateixa vida. En aquest sentit, germans, el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé.

—Molt bé, germà—. Els monjos van aprovar les paraules del germà Sariputta, li van donar les gràcies i li van fer una altra pregunta:

—Germà, hi ha alguna una altra manera d’explicar com el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé?

—Sí, germans. Quan el noble deixeble entén el cos-ment, entén l’origen del cos-ment, entén l’aturament del cos-ment, entén el camí que duu a l’aturament del cos-ment, en aquest sentit el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé. Què és el cos-ment, germans? Quin és l’origen del cos-ment? Quin és l’aturament del cos-ment? Quin és el camí que duu a l’aturament del cos-ment? La sensació, la percepció, la intenció, el contacte, la consideració; això és el que s’anomena ment. Els quatre elements primordials, i la forma composta dels quatre elements primordials; això és el que s’anomena cos. Així, una cosa és la ment, l’altra és el cos; d’això se’n diu, germans, cos-ment. En originar-se la consciència, s’origina el cos-ment; en aturar-se la consciència, s’atura el cos-ment. Aquest és el noble òctuple camí que duu a l’aturament del cos-ment: la recta visió, la recta intenció, la recta paraula, la recta acció, el recte mitjà de vida, el recte esforç, la recta atenció, la recta concentració.

Quan el noble deixeble, germans, entén així el cos-ment, entén així l’origen del cos-ment, entén així l’aturament del cos-ment, entén així el camí que duu a l’aturament del cos-ment, abandona del tot la tendència a l’afecció, es desprèn de la tendència al rebuig, elimina la inclinació a pensar “jo sóc”, deixa enrere la ignorància i fa emergir el coneixement, està posant fi al sofriment en aquesta mateixa vida. En aquest sentit, germans, el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé.

—Molt bé, germà—. Els monjos van aprovar les paraules del germà Sariputta, li van donar les gràcies i li van fer una altra pregunta:

—Germà, hi ha alguna una altra manera d’explicar com el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé?

—Sí, germans. Quan el noble deixeble entén la consciència, entén l’origen de la consciència, entén l’aturament de la consciència, entén el camí que duu a l’aturament de la consciència, en aquest sentit el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé. Què és la consciència, germans? Quin és l’origen de la consciència? Quin és l’aturament de la consciència? Quin és el camí que duu a l’aturament de la consciència? Hi ha sis tipus de consciència, germans; la consciència visual, la consciència auditiva, la consciència olfactiva, la consciència gustativa, la consciència corporal, la consciència mental. En originar-se les emocions, s’origina la consciència; en aturar-se les emocions, s’atura la consciència. Aquest és el noble òctuple camí que duu a l’aturament de la consciència: la recta visió, la recta intenció, la recta paraula, la recta acció, el recte mitjà de vida, el recte esforç, la recta atenció, la recta concentració.

Quan el noble deixeble, germans, entén així la consciència, entén així l’origen de la consciència, entén així l’aturament de la consciència, entén així el camí que duu a l’aturament de la consciència, abandona del tot la tendència a l’afecció, es desprèn de la tendència al rebuig, elimina la inclinació a pensar “jo sóc”, deixa enrere la ignorància i fa emergir el coneixement, està posant fi al sofriment en aquesta mateixa vida. En aquest sentit, germans, el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé.

—Molt bé, germà—. Els monjos van aprovar les paraules del germà Sariputta, li van donar les gràcies i li van fer una altra pregunta:

—Germà, hi ha alguna una altra manera d’explicar com el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé?

—Sí, germans. Quan el noble deixeble, germans, entén les emocions, entén l’origen de les emocions, entén l’aturament de les emocions, entén el camí que duu a l’aturament de les emocions, en aquest sentit el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé. Què són les emocions, germans? Quin és l’origen de les emocions? Quin és l’aturament de les emocions? Quin és el camí que duu a l’aturament de les emocions? Hi ha tres emocions, germans: l’emoció corporal, l’emoció verbal, l’emoció mental. En originar-se la ignorància, s’originen les emocions; en aturar-se la ignorància, s’aturen les emocions. Aquest és el noble òctuple camí que duu a l’aturament de les emocions: la recta visió, la recta intenció, la recta paraula, la recta acció, el recte mitjà de vida, el recte esforç, la recta atenció, la recta concentració.

Quan el noble deixeble, germans, entén així les emocions, entén així l’origen de les emocions, entén així l’aturament de les emocions, entén així el camí que duu a l’aturament de les emocions, abandona del tot la tendència a l’afecció, es desprèn de la tendència al rebuig, elimina la inclinació a pensar “jo sóc”, deixa enrere la ignorància i fa emergir el coneixement, està posant fi al sofriment en aquesta mateixa vida. En aquest sentit, germans, el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé.

—Molt bé, germà—. Els monjos van aprovar les paraules del germà Sariputta, li van donar les gràcies i li van fer una altra pregunta:

—Germà, hi ha alguna una altra manera d’explicar com el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé?

—Sí, germans. Quan el noble deixeble entén la ignorància, entén l’origen de la ignorància, entén l’aturament de la ignorància, entén el camí que duu a l’aturament de la ignorància, en aquest sentit el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé. Què és la ignorància, germans? Quin és l’origen de la ignorància? Quin és l’aturament de la ignorància? Quin és el camí que duu a l’aturament de la ignorància? El desconeixement del sofriment, germans, el desconeixement de l’origen del sofriment, el desconeixement de l’aturament del sofriment, el desconeixement del camí que duu a l’aturament del sofriment. D’això se’n diu, germans, ignorància. En originar-se els efluents, s’origina la ignorància; en aturar-se els efluents, s’atura la ignorància. Aquest és el noble òctuple camí que duu a l’aturament de la ignorància: la recta visió, la recta intenció, la recta paraula, la recta acció, el recte mitjà de vida, el recte esforç, la recta atenció, la recta concentració.

Quan el noble deixeble, germans, entén així la ignorància, entén així l’origen de la ignorància, entén així l’aturament de la ignorància, entén així el camí que duu a l’aturament de la ignorància, abandona del tot la tendència a l’afecció, es desprèn de la tendència al rebuig, elimina la inclinació a pensar “jo sóc”, deixa enrere la ignorància i fa emergir el coneixement, està posant fi al sofriment en aquesta mateixa vida. En aquest sentit, germans, el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé.

—Molt bé, germà—. Els monjos van aprovar les paraules del germà Sariputta, li van donar les gràcies i li van fer una altra pregunta:

—Germà, hi ha alguna una altra manera d’explicar com el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé?

—Sí, germans. Quan el noble deixeble entén els efluents, entén l’origen dels efluents, entén l’aturament dels efluents, entén el camí que duu a l’aturament dels efluents, en aquest sentit el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé. Què són els efluents, germans? Quin és l’origen dels efluents? Quin és l’aturament dels efluents? Quin és el camí que duu a l’aturament dels efluents? Hi ha tres efluents, germans: l’efluent dels plaers sensorials, l’efluent de l’existència, l’efluent de la ignorància. En originar-se la ignorància, s’originen els efluents; en aturar-se la ignorància, s’aturen els efluents. Aquest és el noble òctuple camí que duu a l’aturament dels efluents: la recta visió, la recta intenció, la recta paraula, la recta acció, el recte mitjà de vida, el recte esforç, la recta atenció, la recta concentració.

Quan el noble deixeble, germans, entén així els efluents, entén així l’origen dels efluents, entén així l’aturament dels efluents, entén així el camí que duu a l’aturament dels efluents, abandona del tot la tendència a l’afecció, es desprèn de la tendència al rebuig, elimina la inclinació a pensar “jo sóc”, deixa enrere la ignorància i fa emergir el coneixement, està posant fi al sofriment en aquesta mateixa vida. En aquest sentit, germans, el noble deixeble és un de recta visió, de qui la visió s’ha corregit i que, amb plena confiança en la doctrina, ha arribat a aquest estat de bé.

Així va parlar el germà Sariputta. Els monjos, inspirats, es van alegrar de les paraules del germà Sariputta.

The Middle Discourses

|_A. The First Fifty

|__I. The Chapter on the Root of All Things

MN9. Discurs de la recta visió

Translations [37]

English

繁體字

日本語

한국어

Français

Deutsch

Italiano

Español

Català

Português

Русский

Norsk

Magyar

Srpski

Čeština

Polski

Slovenščina

Türkçe

Lietuvių Kalba

हिंदी

ગુજરાતી

বাংলা

Việt Ngữ

Bahasa Indonesia

සිංහල

ပြန်သွားရန်

ภาษาไทย

पाळिभासा (Pāli)

Reference

Translations [37]

English

繁體字

日本語

한국어

Français

Deutsch

Italiano

Español

Català

Português

Русский

Norsk

Magyar

Srpski

Čeština

Polski

Slovenščina

Türkçe

Lietuvių Kalba

हिंदी

ગુજરાતી

বাংলা

Việt Ngữ

Bahasa Indonesia

සිංහල

ပြန်သွားရန်

ภาษาไทย

पाळिभासा (Pāli)

Reference

Commentaries [0]