A Sāvatthi. En una ocasió, quan la nit ja estava avançada, un deva d’una gran bellesa, il·luminà tota l’arbreda de Jeta i s’apropà al Benaventurat. Havent-s’hi apropat, honorà al Benaventurat, s’aturà al seu costat i digué:

—Coneixes tu, estimat senyor, l’emancipació, l’alliberament i la reclusió dels éssers?

—Si, jo conec, amic, l’emancipació, l’alliberament i la reclusió dels éssers.

—Però, de quina manera coneixes tu, estimat senyor, l’emancipació, l’alliberament i la reclusió dels éssers?

— Mitjançant la destrucció del goig de l’existència, mitjançant l’extinció de la percepció i estats de consciència, mitjançant el cessament i assossec de les sensacions: és així amic com jo conec l’emancipació, l’alliberament i la reclusió dels éssers.