Carregant

Traduccions [23]

El símil de la muntanya

A Sāvatthī. Llavors, en la meitat del dia, el rei Pasenadi de Kosala s’apropà al Benaventurat, li va retre homenatge, i s’assegué a un costat. El Benaventurat li digué tal com estava assegut a un costat:

“Ara, d’on vens , gran rei, en la meitat del dia?”

“En aquest moment, venerable senyor, he estat ocupat en aquests assumptes usuals de la reialesa per els reis guerrers que han estat ungits, que estan intoxicats amb la intoxicació de la sobirania, que estan obsessionats per l’avidesa envers els plaers sensuals, que han assolit el control estable del seu regne, i que governen havent conquerit una gran esfera de territori a la terra.”

“Què penses, gran rei? Aquí, un home que vingués a tu de l’est, que és digne de confiança i fidedigne; havent-se apropat, ell et digués: ‘Segur, gran rei, hauries de conèixer això: jo vinc de l’est, i allà vaig veure una gran muntanya alta com els núvols acostant-se cap aquí, esclafant tots els éssers vius. Fes qualsevol cosa que tu pensis que hauria de fer-se, gran rei.’ Llavors, un segon home que vingués a tu de l’oest que és digne de confiança i fidedigne; havent-se apropat, ell et digués: ‘Segur, gran rei, hauries de conèixer això: jo vinc de l’est, i allà vaig veure una gran muntanya alta com els núvols acostant-se cap aquí, esclafant tots els éssers vius. Fes qualsevol cosa que tu pensis que hauria de fer-se, gran rei.’ Llavors, un tercer home que vingués del nord, que és digne de confiança i fidedigne; havent-se apropat, ell et digués: ‘Segur, gran rei, hauries de conèixer això: jo vinc de l’est, i allà vaig veure una gran muntanya alta com els núvols acostant-se cap aquí, esclafant tots els éssers vius. Fes qualsevol cosa que tu pensis que hauria de ferse, gran rei.’ Llavors, un quart home que vingués del sud, que és digne de confiança i fidedigne; havent-se apropat, ell et digués: ‘Segur, gran rei, hauries de conèixer això: jo vinc de l’est, i allà vaig veure una gran muntanya alta com els núvols acostant-se cap aquí, esclafant tots els éssers vius. Fes qualsevol cosa que tu pensis que hauria de fer-se, gran rei.’ Si, gran rei, tal gran perill sorgís, tal terrible destrucció de vida humana, l’estat humà sent tant difícil d’obtenir, què hauria de fer-se?”

“Si, venerable senyor, tal gran perill sorgís, tal terrible destrucció de vida humana, l’estat humà sent tant difícil d’obtenir, què més hauria de fer-se sinó viure mitjançant l’Ensenyança, per viure correctament, i per fer accions saludables i meritòries?”

“T’informo, gran rei, t’anuncio, gran rei: l’envelliment i la mort estan avançant cap a tu, gran rei, què hauria de fer-se?”

“Com l’envelliment i la mort estan avançant cap a mi, venerable senyor, que més hauria de fer-se sinó viure mitjançant l’Ensenyança, per viure correctament, i per fer accions saludables i meritòries?”

“Hi ha, venerable senyor, batalles d’elefants que lluiten pels reis guerrers que han estat ungits, que estan intoxicats amb la intoxicació de la sobirania, que estan obsessionats per l’avidesa envers els plaers sensuals, que han assolit el control estable del seu regne, i que governen havent conquerit una gran esfera de territori a la terra, però no hi ha lloc per aquestes batalles d’elefants, no hi ha marge per elles, quan l’envelliment l al mort estan avançant. Hi ha, venerable senyor, batalles de carros que lluiten pels reis guerrers que han estat ungits, que estan intoxicats amb la intoxicació de la sobirania, que estan obsessionats per l’avidesa envers els plaers sensuals, que han assolit el control estable del seu regne, i que governen havent conquerit una gran esfera de territori a la terra, però no hi ha lloc per aquests batalles de carros, no hi ha marge per elles, quan l’envelliment l al mort estan avançant. Hi ha, venerable senyor, batalles d’infanteria que lluiten pels reis guerrers que han estat ungits, que estan intoxicats amb la intoxicació de la sobirania, que estan obsessionats per l’avidesa envers els plaers sensuals, que han assolit el control estable del seu regne, i que governen havent conquerit una gran esfera de territori a la terra, però no hi ha lloc per aquestes batalles d’infanteria, no hi ha marge per elles, quan l’envelliment l al mort estan avançant. En aquesta cort reial, venerable senyor, hi ha consellers que, quan els enemics arriben, són capaços de dividir-los mitjançant subterfugi; però no hi ha lloc per aquestes batalles de subterfugi, no hi ha marge per a elles, quan l’envelliment i la mort estan avançant. En aquesta cort reial, venerable senyor, hi ha abundants lingots d’or emmagatzemats en càmeres i dipòsits, i amb tal riquesa nosaltres som capaços d’aplacar els enemics quan arriben; però no hi ha lloc per aquestes batalles de riquesa, no hi ha marge per a elles, quan l’envelliment i la mort estan avançant. Com l’envelliment i la mort estan avançant cap a mi, venerable senyor, què més hauria de fer-se sinó viure mitjançant l’Ensenyança, per viure correctament, i per fer accions saludables i meritòries?”

“És d’aquesta manera, gran rei! És d’aquesta manera, gran rei! Com l’envelliment i la mort estan avançant cap a tu, què més hauria de fer-se sinó viure mitjançant l’Ensenyança, per viure correctament, i per fer accions saludables i meritòries?”

Això és el que el Benaventurat digué. Havent dit això, l’Afortunat, el Mestre, va dir a més això:

“Així com les muntanyes de sòlida roca,
Enorme, que arriba al cel,
Arrossegar-ho tot de tots els costats
Esclafant tot en els quatre quarts
Igualment l’envelliment i la mort arriben
Avançant sobre els éssers humans
Guerrers, bramans, vessas, suddas,
Intocables i escombriaires:
No escatimen res pel seu camí
Sinó que arriben esclafant-ho tot.”

“No hi ha lloc allò per tropes d’elefants,
Per tropes de carros i infanteria.
Un no pot derrotar-los amb cap subterfugi,
O comprar-los mitjançant riquesa.”

“Per tant, una persona de saviesa aquí,
Per consideració al seu propi bé,
Constant, hauria d’establir-se amb fe
En el Buda, l’Ensenyança i la Comunitat.”

“Quan un es condueix a ell mateix per l’Ensenyança,
De cos, de paraula i de ment,
És venerat aquí en la vida present
I després de la mort gaudeix al cel.”

Comentaris [2]