Així ho he escoltat. En una ocasió el Benaventurat estava residint a Sāvatthī a l’arbreda de Jeta, al parc d’Anāthapiṇḍika. Llavors Māra, el Malvat, s’apropà al Benaventurat i s’adreçà a ell en vers:

“Hi ha un parany movent-se per l’aire,
Quelcom mentals que es mou a sobre
Mitjançant la qual cosa encara t’agafaré:
No podràs escapar de mi, asceta!”

[El Benaventurat:]
“Les formes, els sons, els sabors, les olors,
I els encantadors objectes tàctils-
El desig envers aquests s’ha esvaït en mi:
Tu estàs derrotat, Mort!”

Llavors Māra, el Malvat, comprenent, “El Benaventurat em coneix, l’Afortunat em coneix,” trist i decebut, desaparegué allà mateix.