A Sāvatthī. En una ocasió el Benaventurat estava instruint, exhortant, inspirant i exaltant els monjos amb una xerrada de l’Ensenyança relativa als cinc agregats subjectes a l’aferrament. I aquells monjos estaven escoltant l’Ensenyança amb oïdes ansioses, atenent-ho com a assumpte d’interès vital, aplicant les seves completes ments a això.

Llavors se li ocorregué a Māra, el Malvat:

“Aquest asceta Gotama està instruint, exhortant, inspirant i exaltant els monjos amb una xerrada de l’Ensenyança relativa als cinc agregats subjectes a l’aferrament. I aquests monjos estan escoltant l’Ensenyança amb oïdes ansioses, atenent-ho com a assumpte d’interès vital, aplicant les seves completes ments a això. M’aproparé a l’asceta Gotama amb el propòsit de confondre’ls.”

Llavors, en aquella ocasió un nombre de bols d’almoines havien estat col·locats a l’exterior. Llavors, Māra, el Malvat, es manifestà en la forma d’un bou i s’apropà als bols d’almoines. Llavors, un monjo digué a un altre:

“Monjo, monjo! Aquest bou trenca els bols d’almoines.”

Quan això fou pronunciat, el Benaventurat digué a aquell monjo:

“Això no és un bou, monjo. Aquest és Māra, el Malvat, que ha arribat aquí amb el propòsit de confondre’t.”

Llavors, el Benaventurat, havent comprés, “Aquest és Māra, el Malvat,” s’adreçà a Māra, el Malvat, en versos:

“La forma, la sensació, i la percepció,
La consciència i les formacions-
‘jo no soc això, això no és meu,’
Així, un està desaferrat d’això.”

“Encara que el busquin per tot arreu,
Māra i el seu exèrcit no el troben:
Aquell, així, desaferrat, segur,
Que ha marxat més enllà de les cadenes.”

Llavors Māra, el Malvat, comprenent, “El Benaventurat em coneix, l’Afortunat em coneix,” trist i decebut, desaparegué allà mateix.