En una ocasió el Benaventurat estava residint entre els Magadhes al poble de bramans de Pañcasālā. Llavors, en aquella ocasió el festival de regals de la gent jove s’estava celebrant al poble de bramans de Pañcasālā. Llavors, al matí, el benaventurat es vestí i, prenent el bol i la túnica, entrà a Pañcasālā per a demanar almoina. Llavors, en aquella ocasió Māra, el Malvat, havia pres possessió dels caps de família bramans de Pañcasālā [incitant-los amb el pensament,] “No permeteu que l’asceta Gotama obtingui almoines.”

Llavors el Benaventurat abandonà Pañcasālā amb els seu bol tant net com quan hi havia entrat per a demanar almoines. Llavors, Māra, el Malvat, s’apropà al Benaventurat i li digué:

“Potser vas obtenir almoines, asceta?”

“Eres tu, Malvat, qui va veure que no vaig obtenir almoines?”

“Llavors, venerable senyor, deixem que el Benaventurat entri a Pañcasālā una segona vegada per a demanar almoines. Jo veuré que el Benaventurat obté almoines.”

[El Benaventurat:]
“Tu has produït demèrit, Māra,
Havent atacat el Buda
Penses realment, Oh Malvat,
‘El meu mal no madura’?”

“Nosaltres vivim realment feliços
Nosaltres que no som propietaris de res.
Nosaltres viurem alimentant-nos de l’èxtasi
Com els Déus del torrent d’esplendor.”

Llavors Māra, el Malvat, comprenent, “El Benaventurat em coneix, l’Afortunat em coneix,” trist i decebut, desaparegué allà mateix.