En una ocasió el Benaventurat estava residint entre els Kosales en una petita cabana al bosc en una regió de l’Himàlaia. Llavor, quan el Benaventurat estava sol en reclusió, una reflexió sorgí en la seva ment d’aquesta manera:

“És possible governar rectament: sense matar i sense instigar els altres a matar, sense confiscar i sense instigar els altres a confiscar, sense afligir-se i sense instigar els altres a causar dolor?”

Llavors, Māra, el Malvat, havent conegut amb la seva pròpia ment la reflexió de la ment del Benaventurat, s’apropà al Benaventurat i li digué:

“Venerable senyor, deixem que el Benaventurat governi rectament: sense matar i sense instigar els altres a matar, sense confiscar i sense instigar els altres a confiscar, sense afligir-se i sense instigar els altres a causar dolor.”

“Però què veus tu, Malvat, que em parles d’aquesta manera a mi?”

“Venerable senyor, el benaventurat ha desenvolupat i cultivat les quatre bases pel poder espiritual, les ha fet un vehicle, les ha fet una base, les ha estabilitzat, s’ha exercitat en elles, i les ha perfeccionat completament. I, venerable senyor, si el Benaventurat ho desitja, necessita resoldre únicament que l’Himàlaia, el rei de les muntanyes, hauria d’esdevenir or, i es convertiria en or.”

[El Benaventurat:]
“Si hi hagués una muntanya feta d’or,
Feta completament d’or sòlid,
No doblar aquesta seria suficient per a un:
Havent conegut això, s’ha d’estar en calma.”

“Com podria una persona inclinar-se cap als plaers sensuals
Quan ha vist la font d’on s’origina el sofriment?
Havent conegut l’adquisició com un lligam al món,
Una persona hauria d’instruir-se per a la seva eliminació.”

Llavors Māra, el Malvat, comprenent, “El Benaventurat em coneix, l’Afortunat em coneix,” trist i decebut, desaparegué allà mateix.