Així ho he escoltat. En una ocasió el benaventurat vivia al monestir ofert per Anathapindika al bosc de Jeta a Savatthi. Allà, el Benaventurat s’adreçà als monjos. I aquests monjos li contestaren: “Si, venerable senyor.”

El Benaventurat digué:

“Monjos, hi ha paraules, dotades de quatre factors, que esdevenen beneficioses, no pronunciades erròniament, sense falta i no censurades pels savis. Quines són?

Aquí, monjos, un monjo pronuncia únicament paraules correctes, parla únicament sobre l’Ensenyança sense apartar-se’n. Pronuncia paraules agradables, no desagradables i diu la veritat, no mentides. Monjos, dotades amb aquests quatre factors, les paraules esdevenen beneficioses, no pronunciades erròniament, sense falta i no censurades pels savis.”

Aquell que ha marxat correctament, el Mestre va afegir a més:

“Els pacificats van dir que les paraules correctes són nobles
Pronunciar paraules sobre l’Ensenyança, sense apartar-se’n, aquest és el segon.
El tercer és, pronunciar paraules agradables, no desagradables.
I dir la veritat, no mentides, aquest és el quart.”

Llavors, el venerable Vangisa s’aixecà del seu seient, arreglà la seva túnica i ajuntant les mans envers el benaventurat digué: “Venerable senyor, Benaventurat, se m’acut un pensament.”

El Benaventurat contestà: “Vangisa digues-ho.”

El Venerable Vangisa digué aquests versos significatius en presència del Benaventurat:”

“Pronunciar únicament aquestes paraules, això no desperta el remordiment en tu,
I no fereix els altres. Aquestes són paraules correctes.
Pronuncia paraules agradables i alegra-te’n posteriorment.
Pronuncia paraules agradables als altres, sense ferir-los.
La veritat no mor. Aquesta és un saber antic.
Els pacificats estan establerts en la veritat, paraules
Útils, justes i pacífiques de l’Il·luminat
Per posar fi a la insatisfacció són les paraules més nobles.”