Així ho he escoltat. En una ocasió un cert monjo vivia en un tram del bosc al país de Kosala. En aquell moment, aquell monjo estava assegut durant la reclusió de dia i va tenir pensaments de demèrit, com ara pensaments sensuals, pensaments d’ira i pensaments malignes. Llavors, una deïtat que vivia en aquell tram del bosc, per compassió, amb el desig de despertar el remordiment, s’apropà a aquell monjo. Havent-s’hi apropat pronuncià aquests versos:

“Pensant sense saviesa el Bo està submergit en pensaments,
Renuncia al pensament sense saviesa i sigues savi.
Monjos de la Comunitat del Mestre, esdevingueu virtuosos
Gaudiu sense dubte, realitzant allò agradable.”

Llavors, a aquell monjo li sorgí el remordiment a causa de la reflexió de la deïtat.