Així ho he escoltat. En una ocasió Ananda vivia en un tram del bosc al país de Kosala. En aquell moment, el venerable Ananda estava ocupant molt de temps aconsellant a gent laica. Una deïtat que vivia en aquell tram del bosc, per compassió, amb el desig de despertar el remordiment al venerable Anada, s’apropà a ell i pronuncià aquests versos:

“Has arribar a un lloc on hi ha moltes arrels d’arbres
Fer sorgir l’interès per l’extinció, deixeble de Gautama, concentra’t,
No siguis negligent. Quina és la utilitat de parar tota l’estona?”

Llavors, al venerable Ananda li sorgí el remordiment gràcies a la reflexió de la deïtat.