Així ho he escoltat. En una ocasió, el Benaventurat residia a Savatthi, al bosc de Jeta al monestir ofert per Anathapindika. Quan la nit s’estava esvaint, Siva, el fill dels Déus, s’apropà al Benaventurat, il·luminant completament el bosc de Jeta amb un llum resplendent, venerà el Benaventurat, s’assegué a un costat i pronuncià aquest vers en presència del Benaventurat:

—Associat amb tots i esdevé íntim amb tots. Coneix l’Ensenyança correcta de les persones sàvies. No és demèrit, és pel benestar.

Associat amb tots i esdevé íntim amb tots. Coneix l’Ensenyança correcta de les persones sàvies. És arribant a la saviesa per a l’extinció.

Associat amb tots i esdevé íntim amb tots. Coneix l’Ensenyança correcta de les persones sàvies. És no lamentant-se entre els laments.

Associat amb tots i esdevé íntim amb tots. Coneix l’Ensenyança correcta de les persones sàvies. És brillant entre les teves relacions.

Associat amb tots i esdevé íntim amb tots. Coneix l’Ensenyança correcta de les persones sàvies. Així els éssers naixen al cel.

Associat amb tots i esdevé íntim amb tots. Coneix l’Ensenyança correcta de les persones sàvies. Mitjançant això els éssers estan feliços.

Llavors, el Benaventurat pronuncià aquest vers a Siva, el fill dels Déus:

— Associat amb tots i esdevé íntim amb tots. Coneix l’Ensenyança correcta de les persones sàvies i alliberat de tot sofriment.