Així ho he escoltat. En una ocasió el Benaventurat estava residint a Bārāṇasi al Parc dels cérvols a Isipatana. Allà el Benaventurat s’adreçà als monjos d’aquesta manera:

“Monjos!”

“Venerable senyor!” aquests monjos contestaren.

El Benaventurat digué això:

“Monjos, mitjançant l’atenció acurada, mitjançant l’esforç correcte, he arribat a l’alliberament insuperable, he realitzat l’alliberament insuperable. Vosaltres, també monjos, mitjançant l’atenció acurada, mitjançant l’esforç correcte, heu d’arribar a l’alliberament insuperable, heu de realitzar l’alliberament insuperable.”

Llavors Māra, el Malvat, s’apropà al Benaventurat i s’adreçà a ell en vers:

“Tu estàs lligat pel parany de Māra
Ambdós, celestial i humà;
Tu estàs lligat per l’esclavatge de Māra:
No podràs escapar de mi, asceta!”

[El Benaventurat:]
“Jo estic alliberat del parany de Māra
Ambdós, celestial i humà;
Jo estic alliberat de l’esclavatge:
Tu estàs derrotat, Mort!”

Llavors Māra, el Malvat, comprenent, “El Benaventurat em coneix, l’Afortunat em coneix,” trist i decebut, desaparegué allà mateix.