Així ho he escoltat. En una ocasió hi havia un monjo que vivia en un tram del bosc al país de Kosala. El monjo, en aquell moment, durant la seva reclusió aconsellà un lleopard. Una deïtat que viuen en aquest tram de bosc per compassió, amb el desig de despertar el remordiment, es va acostar a ell.

Havent-s’hi apropat pronuncià aquestes estrofes:

“Monjos, els lleopards que viuen a les muntanyes no són savis i no pensen.
No és adequat aconsellar-los, crec que ets ximple.
Escolten però no coneixen, miren però no et veuen.
El necis no coneixen i tu no pots aturar-los amb justícia.
Si a la llum del dia Kassapa se l’emporta, aquest no veurà les formes
I nosaltres no el veurem a ell.”

Llavors, el venerable Kassapagotta es penedí mitjançant la reflexió de la deïtat.